Naixement
27 de Maig de 1963 (55 anys) Saragossa
Gènere
Poesia, novel·la
Inlfuències
Pere Gimferrer, Jaume Pont
Títols destacats

1999 - Aconitum Barcelona: Ed. 62
2001 - Electra i la carretera. Barcelona: Destino
2004 - L'expulsió del paradís. Barcelona: Destino
Estiula. Barcelona: Labreu Edicions, 2011

Guardons

Amadeu Oller de poesia, 1987: Veïnatge d'hores
Miquel Martí i Pol de poesia, 1988: A contrallum
Miquel de Palol de poesia, 1990: Vida terrenal
Salvador Espriu de poesia de Calafell, 1991: Jardí d'una ciutat deserta
Mercè Bayona de poesia, 1992: La llunyania
Josep M. López Picó de poesia, 1995: El món que respirava pels ulls
Joan Alcover de poesia, 1996: L'estret de Bering
Maria Mercè Marçal, 2000: Opus spicatum
Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona, 2002: El buit i la medusa
Rosa Leveroni de poesia, 2007: Cent mil déus en un cau fosc
Vicent Andrés Estellés de poesia, 2009: Col·lisions
Premi Crítica Serra d'Or de poesia, 2012: Estiula

Lluís Calvo

(Saragossa, 1963) ha publicat dinou llibres de poesia, els últims dels quals Col·lisions (3i4, 2009), Estiula (Labreu, 2011), Teresa la mòmia (amb David Caño, Pont del Petroli, 2013) i Llegat rebel (Edicions Terrícola, 2013). També ha publicat tres novel·les: Aconitum (Ed. 62, 1999), Electra i la carretera (Destino, 2001) i L’expulsió del paradís (Destino, 2004). I en el terreny de l’assaig Les interpretacions (Edicions del Salobre, 2006) i Baules i llenguatges (3i4, 2011). Igualment ha escrit articles de critica i anàlisi literària en nombrosos estudis col·lectius i revistes. Ha guanyat diversos premis literaris, com ara l’Amadeu Oller, Miquel de Palol, Ciutat de Palma, els Jocs Florals de Barcelona i el premi Octubre-Vicent Andrés Estellés. Recentment ha estat reconegut amb el premi de la Crítica Serra d’Or pel poemari Estiula.

Francesc Bononad ha dit que a Calvo se li’n fot la cosa, què és una cosa, perquè el que li importa és què pot fer-ne i quin impacte li produeix. Per això el nostre autor trepitja el carrer amb els ulls ben oberts, entre sofregits, roba estesa, finestres ogivals, ravals suprarealistes i sardanistes punkies. Algú l’ha titllat, també, d’autor de culte, però s’estima més no pensar en aquestes coses. Admira els contrabandistes i els autors intempestius. Maleeix Barcelona, però sempre hi torna.