Eduardo Estrada

(Madrid, 1976), Col·laborador habitual de El País, començà a dibuixar als cinc anys perquè els seus pares van veure que estava tot el dia fent gargots i el van apuntar a classes amb la pintora Rosa Baeza. Hi anava per les tardes mentre els seus amics es quedaven al pati jugant a futbol.

Va seguir estudiant amb ella fins que inicià els estudis d’arquitectura, els quals va abandonar a sisè perquè no li agradava com s’exercia la professió (va treballar a estudis des de segon). L’arquitectura li segueix apassionant i és un tema recurrent a les seves il·lustracions.

Compaginà els seus estudis amb la pintura al terra al parc de El Buen Retiro perquè és un gran llenç i una sala d’exposicions. Mai va pintar verges o sants sinó a Van Gogh, Manet, Picasso, i altres per l’estil. Arribava a les set del matí per tal que quan arribés la gent el quadre estigués presentable.

La seva objecció de consciència és la culpable de que ara sigui il·lustrador professional. La prestació social el portà a un centre cultural de l’ajuntament de Madrid i, per no avorrir-se, organitzà tallers de dibuix, oli i aquarel·la, i es dedicà a l’ensenyament més de tres anys.

Fou una alumna infermera qui, l’any 99, li comentà que el seu cap, un cirurgià, buscava un il·lustrador pel tractat que estava escrivint. Preparà un taulell de dibuix i muntà un estudi a casa seva.

Fins avui.