Esteu veient les notícies relacionades amb Ali Smith (Veure-les totes)

L’home dins del pi i l’amiga que li llegia novel·les

A la revista El temps del 5 de novembre hi podreu trobar una extensa ressenya de l’Àlex Milian sobre la novel·la Tardor d’Ali Smith. Us en deixem un petit tast:

La primera novel·la de la famosa tetralogia d’Ali Smith, Tardor, ha arribat a casa nostra amb la  fama de ser la primera gran novel·la del Brexit. […]

Amb aquests continguts i un temps narratiu que s’embolica en diversos nusos de realitat i somni, competeixen amb molta força el realisme social, el surrealisme, la història de l’art i un
pòsit d’històries de ficció provinents de la literatura i la imaginació dels protagonistes. […]

L’escriptura d’Ali Smith és la força principal de la novel·la: un estil àgil, de frases curtes, molt puntuat i una habilitat enlluernadora per sumar minúscules històries farcides de detalls majúsculs.

 

Àlex Milian, El Temps

Cops de puny amb guant de seda

A l’Ara Llegim, Marina Espasa ressenya Tardor, d’Ali Smith, i en diu coses com les següents:

«En diverses ocasions al llarg del llibre, Smith juga de manera magistral amb l’administració de la tensió dramàtica.»

«Un exemple immillorable de com la literatura pot tractar temes d’actualitat política aportant-hi profunditat i dimensió estètica, una possibilitat que sovint se li discuteix a aquesta forma artística.»

«La traducció de Dolors Udina llisca a la perfecció i que el pròleg de Víctor García Tur emmarca una lectura que recomanem a tots els amants dels llibres profunds i delicats.»

La primera novel·la postBrexit

A «L’aparador» de la revista L’avenç d’aquest mes hi trobem una nova referència al nou llibre d’Ali Smith, on es destaca que s’ha dit d’ella que és la primera novel·la postBrexit, perquè es va escriure just després del referèndum i la situació hi és reflectida.

Ali Smith i la tardor infinita

Carlota Rubio ressenya Tardor, l’obra amb què Ali Smith obre el seu celebrat quartet estacional, a Núvol. No us perdeu la seva visió sobre la novel·la!

A Tardor, Smith es relaciona a partir de la literatura amb el seu present més directe transcendint-lo. […] una autora que juga amb precisió i delicadesa amb la dialèctica entre passat i present per acostar-se d’una forma molt personal a les quatre qüestions universals de sempre (i quina gran obra no fa el mateix?). La tardor d’Ali Smith, doncs, no és fosca: fuig del pessimisme que podria desprendre’s d’un ambient proper a la distòpia per desvelar-nos la bellesa i la humanitat que resten al seu nucli.

“L’accidental”, lectura indispensable

Per si encara en teníeu algun dubte, aquesta ressenya us detalla per què cal llegir Ali Smith. I és que llegir L’accidental és disfrutar de la prosa més innovadora mentre ens endinsem en les profunditats de la ment humana:

Smith es una narradora intachable. El discurso es natural, fluye a la perfección, y crea un mundo verosímil tan real que cuesta creer que la familia Smart no exista de verdad en algún lugar de Londres.

Ali Smith i l’estranyament narratiu

En aquest article, Xavier Aliaga comparteix l’emoció per la literatura d’Ali Smith, i en especial per la seva última obra L’accidental, on  l’autora aconsegueix transmetre’ns l’efecte que l’enigmàtica Ambre produeix en tots els personatges mitjançant un estil tan estimulant com difícil d’aconseguir:

Els profetes de la mort de la novel·la com a eina exhaurida d’expressió literària farien bé en llegir la britànica Ali Smith (Inverness, 1962) i la seua novel·la ‘L’accidental’, guanyadora del Whitbread Award i finalista del Man Brooker Prize i traslladada al català per Raig Verd. Més de tres-centes pàgines farcides de jocs narratius, un humor rar i una aurèola d’estranyament cada vegada més difícil de trobar en un llibre.

“L’accidental” a l’agenda cultural de Barcelona

Una ressenya molt breu que ens dóna algunes claus per entrar en l’obra d’una autora tan reconeguda com Ali Smith a través d’una de les seves millors novel·les, L’accidental:

L’obra destaca per la versatilitat narrativa: Smith fa parlar una preadolescent indomable, un jove penedit, un professor amb tics de Peter Pan i una escriptora cansada de ressuscitar els morts.

Dolors Udina i el paper dels traductors

Dolors Udina ens explica què va suposar traduir Com ser-ho alhora: els reptes que li va plantejar una obra tan particular, els criteris que va adoptar, el procés de comprensió de tot el que intentava transmetre l’autora, etc. Així mateix, també ens ofereix un testimoni molt valuós sobre la importància de la traducció en català en una societat com la nostra:

El que demostra aquest llibre, en tot cas, és que no és impossible fer una novel·la experimental, difícil, que sigui alhora un viatge emocional i una joia de llegir (i de traduir). […] us recomano ferventment que el llegiu.

 

 

Com ser-ho alhora: Interacció amb el lector

Ali Smith condueix les sensacions i les imatges de manera hàbil, jugant amb les emocions, amb el temps, amb els lligams emocionals i amb una intenció clara de deixar pòsit, de convertir-se en una d’aquelles experiències literàries que no són efímeres i que romanen al cervell dels lectors, provocant noves mirades i reflexions profundes.

“Com ser-ho alhora”, llibre de la setmana del Time Out

«Una novel·?la que no s’esquerda mai com s’esquerden moltes cases. Així és Com ser-ho alhora […] el llibre és clar i confús a la vegada, és fràgil i alhora indestructible, complex i fàcil, resplendor i crepuscle: un terratrèmol que alhora no esquerda cap paret. […] I és que no en puc dir més que elogis, d’aquesta obra: […] Una novel·la excel·lent.»

 

Ser al mateix temps

En la seva novel.la, Ali Smith desplega una llum en l’existència que no estalvia pas cap color ni matís del dolor, de les injustícies i de la mateixa mort, com es llegeix en els dos relats. Existència que queda il.luminada gràcies al filtre de l’art, aquesta mirada que transforma la naturalesa en cultura, i la cultura en naturalesa humana.

 

Ali Smith. Passat i present alhora

Hi ha molts moments, mentre llegim una part del llibre, que no acabem d’entendre d’on vénen ni a on van, però quan llegim l’altra part ens adonem de l’enginy amb què l’autora ha anat travant la vida de l’adolescent del XXI amb la de l’artista del XV que visita el món d’ara. Tota la novel·la és una celebració de la literatura.

Com ser-ho alhora: Ambigüitat i simbolisme

Sigui quina sigui l’elecció, Com ser-ho alhora no ens deixarà indiferents. I, com si es tractés d’un film de David Lynch, ens introduirà dolçament en l’aliança amb la imaginació i el misteri de les coses.

Com ser-ho alhora: Posar distància a la pròpia existència

L’impacte de la creació en les persones esdevé un dels punts centrals del llibre que, així mateix, està farcida de trucs narratius i picades d’ullet tant si es llegeix en una direcció com si es llegeix en l’altra. Aquesta versatilitat inunda tant el contingut com la forma del llibre, que eixampla les fronteres de la novel·la com a gènere i desborda els límits de la invenció narrativa.