Esteu veient les notícies relacionades amb Svetlana Aleksiévitx (Veure-les totes)

12 motius per llegir Svetlana Aleksiévitx

Al seu bloc, la Raquel Piccolo ens ofereix 12 motius per llegir els llibres de Svetlana Aleksiévitx: “M’he tornat a meravellar de la seva capacitat de treure bellesa i llum del dolor i de les tragèdies humanes”. Us convidem a què us deixeu convèncer!

L’impacte de llegir “La pregària de Txernòbil”

L’obra d’Aleksiévitx segueix impactant i commovent els lectors. A través d’una crítica de La pregària de Txernòbil, David Claret ens explica per què els llibres de la Premi Nobel són tan colpidors i per què són necessaris per entendre no només el passat, sinó també la nostra societat actual:

Aleksiévitx subtitula el llibre amb unes paraules que, parlant del passat, sorprenen: Crònica del futur. I ho explica: «A Txernòbil es recorda sobretot la vida “després de tot”: els paisatges sense gent, un camí cap al no-res.» I conclou: «De vegades m’ha semblat que escrivia sobre el futur.» I em demano: tot aquest desconcert, tot aquest no-entendre-res del que pot venir demà, és el futur que ens espera?

Els més petits testimonis de la guerra

En aquesta ressenya escrita a Núvol, Teresa Costa-Gramunt ens explica les impressions que li va causar Últims testimonis i enllaça les reflexions extretes amb la situació actual d’alguns països en guerra:

Aquests testimonis tenen tota la força de la veritat, només els infants són capaços de dir-la amb tanta nitidesa, per molt que sigui ja gent adulta qui faci memòria d’aquells dies en què ho van perdre tot.

Svetlana i l’enigma de l’amor

Carles Capdevila repassa un dels seus millors moments del 2016: l’entrevista que va tenir l’oportunitat de fer a Svetlana Aleksiévitx, Premi Nobel de Literatura 2015:

És un luxe entrevistar una pacient entrevistadora que grata en les ànimes, que penetra en les quotidianitats, que ens ajuda a entendre les persones per sobre de les ideologies i per sota de les guerres.

“Temps de segona mà”, un xoc impressionant

El llibreter Pere Fàbregues ens recomana llegir Temps de segona mà “amb calma i sense prejudicis”, una altra ressenya que s’afegeix a les bones crítiques que ha rebut tota l’obra d’Aleksiévitx:

Des del nostre món se’ns fa difícil d’entendre i per això, malgrat la cruesa del relat, sovint incòmode per no dir cruel, ens convé una lectura intensa, reposada i sense estereotips prefixats, de la novel·la/relat que ens enfronta a una realitat que fa pensar.

“Últims testimonis”, un dels grans monuments literaris del segle XXI

En aquest article, Xavier Dilla resumeix Últims testimonis i el defensa com a lectura obligatòria per als alumnes de Batxillerat:

Som davant un món trastocat: nens que aprenen a comptar comptant bombes, gossos que ploren, galls que deixen de cantar quan senten trets i gallines que obeeixen quan se les fa callar perquè s’acosten els alemanys. Privades d’infantesa, les persones que parlen aquí drecen una terrible galeria de la misèria de la guerra, amb la desmesurada inhumanitat que la caracteritza, però revelen també la capacitat de treure les millors virtuts en situacions extremes.

Club de lectura d’Aleksiévitx, a Dòria Llibres (Mataró)

La llibreria Dòria Llibres (c/ Argentona 24, Mataró) ja prepara els primers clubs de lectura del 2017.

Junt amb d’altres igualment interessants (que podeu consultar a les seves xarxes), us interessa especialment el que s’organitza a l’entorn de l’obra en català d’Svetlana Aleksiévitx i que dirigirà Àngela Llaquet. El club s’organitzarà en sessions mensuals, i cada sessió girarà al voltant d’un dels llibres traduïts al català de la premi Nobel.

Les sessions s’han programat pels dimecres 11 de gener, 15 de febrer i 15 de març, a les 19.00 h. La inscripció costa 25 € i les places limitades, així que ja sabeu, afanyeu-vos i apunteu-vos-hi!

Entrevista d’Anna Guitart a Svetlana Aleksiévitx, a Tria33

Anna Guitart entrevista la premi Nobel de Literatura Svetlana Aleksiévitx al programa Tria33 de TV3. L’autora hi explica, entre d’altres coses, per què escriu i sobre què.

A la cultura russa hi ha la tradició de narrar sobre el dolor, però probablement he estat jo qui ha provat de fer-ho en aquest format. Crec que és la vida la que ha exigit aquest nou format de narració.

 

Amb veu de dones

Lluís Llort recull alguns fragments del que va explicar Aleksiévitx el dissabte 14 de maig durant la seua conferència a la Fira Literal. L’autora va posar l’èmfasi en l’aportació de les veus femenines a les seues obres i els fantasmes que el comunisme va deixar en la gent i la societat postsoviètiques.

“La pregària de Txernòbil” a Tot és una mentida

Tot i que ja sabia que afrontar la lectura de La pregària de Txernòbil seria entrar en un terreny emocionalment colpidor, l’hòstia -quan acabes el llibre- és tremenda. Haurem d’estar eternament agraïts a la monumental feina de Svetlana Aleksiévitx (1945, Bielorússia). […] La pregària de Txernòbil és l’exemple més clar que la civilització humana ha fracassat com a espècie. Pitjor que una guerra i pitjor que tot el que ha provocat la mort fins ara en el nostre planeta Terra.

Llegiu la ressenya sencera seguint l’enllaç al web de Tot és una mentida

Svetlana Aleksiévitx. A propòsit d’una batalla perduda

No hi sóc sola, en aquesta tribuna… Al meu voltant hi ha veus, centenars de veus, que sempre m’acompanyen.

Per un tast de Svetlana Aleksiévitx, Butxaca publica la tradcció de Marta Rebón  del discurs d’acceptació del Premi Nobel de l’autora. Seguiu l’enllaç per llegir-lo.

Aprofitem per recordar-vos que de regal amb la nostra edició de La pregària de Txernòbil hem inclòs un opuscle amb el discurs i també un epíleg de Marta Rebón i Ferran Mateo.

Svetlana Alexiévitx: “A Rússia es viu un moment molt perillós i temo que es torni al passat”

Segons explica, “per a poder escoltar les veus cal alliberar-les dels cànons i dels prejudicis”, de la mateixa manera que una, com a periodista i escriptora, també ha de fer aquest esforç de fugir dels discursos hegemònics. “Tu mateixa has de sortir del patró i treure a l’altra persona”.

Ignasi Mena ha escrit un article repassant la xerrada que va fer Svetlana Aleksiévitx dissabte passast a la Fira Literal. Seguiu l’enllaç per llegir-lo sencer al web de Llegir en cas d’incendi!

Vida verda – Després de Txernòbil

Al programa de RTVE Vida verda van fer lectures de passatges de La pregària de Txernòbil en el programa del passat diumenge 1 de maig, el qual van dedicar al desastre nuclear.

Seguiu l’enllaç per escoltar el programa sencer al web de Vida verda!

Addicció al testimoni

Els lectors estem de sort. Després de Temps de segona mà, Raig Verd publica Els nois de zinc i La pregària de Txernòbil. Des del present, arribem als anys setanta i davallem fins a La guerra no té rostre de dona i a Darrers testimonis. Quan Marta Rebon acabi de traduir aquests dos llibres tindrem en català una de les aventures literàries més extraordinàries de les darreres dècades.

Francesc Serés recomana La pregària de TxernòbilEls nois de zinc. Feu clic a l’enllaç per llegir l’article complet.

Aleksiévitx i l’aniversari de Txernòbil a El Nacional

[…] queda l’interrogant de què fer amb els residus i com garantir la seva vigilància fins a la completa neutralització: n’hi ha que tenen una vigència de més de 6.000 anys. És un problema global, perquè, com recorda la Nobel, la radioactivitat no reconeix les fronteres. El text d’Aleksiévitx obliga a tornar a posar sobre la taula un dels problemes del món modern.

Seguiu l’enllaç per llegir l’article complet.

El Temps: “Aleksiévitx, l’Agfanistan i les veus de la ignomínia”

[…] la pressió de les autoritats féu que alguns dels testimonis portaren Aleksiévitx als tribunals. La pressió contra la bielorussa fou descomunal. Però la veritat continguda al seu llibre acabà surant. I ens arriba als lectors en forma d’impressionant document que conjuga l’interès documental i històric amb valors literaris.

Nota a banda mereix l’edició catalana de Raig Verd: cal destacar no sols la traducció de Marta Rebón (autora de l’estupenda versió en català de Vida i destí, el monument de Vasili Grossman, poca broma), sinó també les notes, escaients i gens invasives de Ferran Mateo. La traductora i el mateix Mateo són autors també de l’epíleg.

Podeu llegir la ressenya completa seguint l’enllaç al web d’El Temps.

Barnosell ens parla d’Aleksiévitx a l’Avenç

[…] l’aportació d’Aleksiévitx, més enllà de la seva potencia literària, més enllà de les emocions i de les llàgrimes i tot que desperta, [és] d’un interès enorme per entendre la Rússia recent. Perquè posa rostres humans a les xifres, il·lumina les experiències concretes de molts soviètics, i ens demostra que no es pot fer una història sense humans.

Feu clic a l’enllaç per llegir l’article complet.

El “Txernòbil” d’Aleksiévitx a El Temps

Aleksiévitx va alternant els textos amb intel·ligència, de manera que una descripció a peu de central nuclear va seguida d’una altra de ciutadans de Bielorúsia i després una altra de veïns de la zona de confinament. I si unes són molt físiques troben després un contrapunt amb d’altres de més filosòfiques.

L’habilitat d’Aleksiévitx és, per damunt de tot, unificar l’estil de tots els monòlegs sense deixar perdre la personalitat dels testimonis. Tot i que la seva aportació fonamental és la ingent quantitat d’entrevistes realitzades per formar aquest monumental trencadís.

Feu clic a l’enllaç per anar al pdf del reportatge.

Txernòbil a Catalunya Ràdio

Als Informatius del passat 29 d’abril es va fer una lectura de passatges de l’obra d’Aleksiévitx en commemoració del trentè aniversari del desastre de Txernòbil el dia 26.

Fleu clic a l’enllaç per escoltar la lectura!

“L’editorial Raig Verd publicarà tota l’obra de la Premi Nobel de Literatura Svetlana Aleksiévitx”

Justa la fusta! Feu clic a l’enllaç per llegir tot el que L’Illa dels Llibres ha de dir al respecte.

I no oblideu que tenim una cita amb Aleksiévitx aquest maig:

L’escriptora i periodista bielorussa Svetlana Aleksàndrovna Aleksiévitx particiarà de la nova edició de la fira Literal que se celebrarà del 13 al 15 de maig a Fàbrica Fabra i Coats de Barcelona.

“Cultura en tensió” a Territori clandestí

Dimecres passat Territori clandestí va dedicar-li una bona estona al nostre últim llibre d’assaig, Cultura en tensió!

Seguiu l’enllaç per escoltar el programa al web d’rtve (la discussió sobre el llibre comença vora els 30 minuts).

Aprofitem també per dir als qui tenen gana de no-ficció que estiguin ben atents al nostre catàleg, doncs d’aquí ben poc s’incirporaran a Ciclogènesi dues obers més de la Premi Nobel Svetlana Aleksiévitx!

Els millors llibres de 2015 – Bibarnabloc

El bloc de les biblioteques de Barcelona inclou en tercera posició de la seva llista dels 20 millors títols de 2015 Temps de segona mà. La fi de l’home roig, d’Svetlana Aleksiévitx.

“Però escoltar les seves veus, a través de l’orella d’Aleksiévitx i al llarg de més de 600 pàgines, molt probablement és al més a prop a entendre’ls que puguem arribar.”

Un periodisme de Premi Nobel

És Temps de segona mà periodisme? És literatura? Tot alhora? En aquest artícle de El Periódico es tracta la qüestió del gènere a què pertany aqueta gran obra de la Nobel Svetlana Aleksiévitx

Temps d’Aleksiévitx al CCCB

S’anuncia a El Mundo que la premi Nobel Svetlana Aleksiévitx, autora de Temps de segona mà: La fi de l’home roig, assistirà el maig de 2015 a una conferència al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

“Temps de segona mà”: el gran fracàs de l’URSS

La lliçó del llibre d’Aleksiévitx apunta, però, en múltiples direccions. No només apel·la a l’homo sovieticus, sinó al ciutadà ingenu que desconeix la traïció de la utopia, l’engany de les solucions fàcils. I em temo que es tracta d’una realitat universal, inherent a la condició humana. Les grans promeses, per desgràcia, il·luminen els grans fracassos.

El Món: T’estem molt agraïts, Svetlana Aleksiévitx!

Mai ningú ens ha explicat Rússia i l’est del nostre continent tal com ho fa Aleksiévitx. A través de les seves paraules, tot es fa proper i s’amplifica, perquè ho puguem veure: com a un miop, quan l’hi posen les seves primeres ulleres… «Ah, ja ho veig, no hi ha cap misteri! Són com nosaltres!» podria dir qualsevol lector occidental de la Nobel d’enguany. I vet aquí el seu enorme i estrany valor: fer senzilles les coses, ordenar-les en el cosmos literari. Potser l’únic possible?

L’escriptora i periodista bielorussa Svetlana Aleksiévitx, premi Nobel de literatura 2015

L’escriptora i periodista bielorussa Svetlana Aleksiévitxh ha estat guardonada aquest dijous amb el Premi Nobel de Literatura 2015.

El seu nom ha estat anunciat per Sara Danius, la secretària permanent de l’Acadèmia Sueca. L’acadèmia ha explicat que el premi se li atorga per la seva obra polifònica que li fa un monument al patiment i al coratge en el nostre temps. L’obra e la que destaquen els seus reportatge literaris sobre Txernòbil o sobre dones en la Segona Guerra Mundial, té a veure sobretot amb l’extingida Unió Soviètica.

Amb tot, hi ha altres treballs en els que també explica la situació actual del seu país, Bielorússia i de Rússia

Aleksiévitx, és una mestra del reportatge literari, gènere amb el qual relata amb tota la cruesa el fracàs de la utopia soviètica, succeeix Patrick Modiano, el guanyador del Premi Nobel de Literatura l’any passat.

El periodisme valent d’Svetlana Aleksiévitx s’endú el Nobel

L’Acadèmia Sueca ha atorgat el Nobel de Literatura a la bielorussa Svetlana Aleksiévitx. El guardó està dotat amb vuit milions de corones sueques, 860.000 euros. Temps de segona mà. La fi de l’home roig és el seu darrer llibre i es publicarà al novembre. Els seus sis llibres, novel·les de veus, es consideren una crònica literària de la història emocional de l’era soviètica i postsoviètica. Els últims Nobels de literatura han estat Patrick Modiano, Alice Munro, Mo Yan, Tomas Tranströmer, Mario Vargas Llosa i Herta Müller.

Svetlana Aleksiévitx guanya el Nobel de literatura 2015

La periodista i escriptora bielorussa Svetlana Aleksiévitx (Stanislav, 31 de maig de 1948) ha guanyat el premi Nobel de literatura 2015, segons que acaba d’anunciar l’Acadèmia Sueca: ‘Per la seva obra polifònica, un monument del patiment i el coratge a la nostra època.’

Els seus llibres (‘La guerra no té rostre femení’, 1985; ‘Els últims testimonis’, 1985, ‘Els nois del zinc’, 1989, ‘Encisats per la mort, 1993; ‘L’oració de Txernòbil, 1997…) es consideren una crònica literària de la història emocional de l’era soviètica i postsoviètica. En català només n’hi ha un llibre traduït, ‘Temps de segona mà. La fi de l’home roig’, que la petita editorial Raig Verd té previst de publicar ben aviat.

La bielorussa Svetlana Aleksiévitx guanya el Premi Nobel de Literatura

El Premi Nobel de Literatura se l’ha emportat la bielorussa Svetlana Aleksiévitx, que durant la seva trajectòria ha combinat la literatura amb el periodisme. S’interpreta com unreconeixement dels Premis Nobel al reportatge periodístic, pendent des que va ser candidat el periodista i escriptor polonès Ryszard Kapuscinski. L’Acadèmia Sueca ha valorat el seullenguatge descriptiu del sofriment i el valor.

Svetlana Aleksiévitx ha escrit novel·les en què explica la situació del seu país des de la Segona Guerra Mundial fins a l’actualitat. L’únic llibre que se n’ha traduït al castellà és “Voces de Chernóbil”, el 1997, que va rebre el Premi Cercle de Crítics dels Estats Units al millor llibre generalista de no ficció, i el Premi de la Pau dels llibreters alemanys. El llibre recull informació recopilada durant anys després d‘haver entrevistat més de 500 persones que van ser testimonis del desastre de Txernòbil. S’hi expliquen les vides diàries dels ciutadans afectats,tan físicament com psicològicament.

Aviat sortirà la primera obra traduïda al català de l’escriptora bielorussa: “Temps de segona mà. La fi de l’home roig”, publicada per Raig Verd. El llibre, que apareixerà d’aquí dues setmanes, parla de la població de l’antiga Unió Soviètica. “L’home soviètic encara és viu”, ha escrit, perquè malgrat que a partir de la desmembració de la URSS van néixer nous estats, els seus habitants són fills del socialisme i, per tant, són “veïns de memòria.”

La periodista Svetlana Aleksiévitx guanya el Nobel de literatura

L’escriptora i periodista bielorussa Svetlana Aleksiévitx ha sigut guardonada aquest dijous amb el premi Nobel de literatura 2015. El seu nom ha sigut anunciat per Sara Danius, la secretària permanent de l’Acadèmia Sueca, que s’ha estrenat per a l’ocasió com a portaveu del guardó.

Autora de llibres molt impactants sobre la catàstrofe de Txernóbil –el seu reportatge coral ‘Voces de Chernóbil’ és l’única obra de l’escriptora publicada en castellà per Debolsillo– i de la guerra de l’Afganistan, Aleksiévitx, de 67 anys i una llarga experiència com a reportera, ha vist com el seu treball ha sigut prohibit al seu país, que no li perdona el seu esperit crític.