Esteu veient les notícies relacionades amb Peter Handke (Veure-les totes)

Peter Handke, premi Nobel de Literatura 2019

Peter Handke, un dels nostres autors, ha estat proclamat, junt amb Olga Tokarczuk, guanyador del premi Nobel de Literatura d’enguany.

Peter Handke i Olga Tokarczuk han estat proclamats guanyadors del premi Nobel de Literatura 2019. Després del parèntesi de l’any passat, que no es va donar el guardó degut a la crisi interna a dins de l’Acadèmia, enguany s’han donat dos guardons.

Handke, nascut a Griffen el 1942, és autor d’una obra extensa, que inclou novel·les, assajos, llibres de viatges i obres de teatre. El jurat del Nobel ha destacat “l’obra influent” de Handke, que “amb enginy lingüístic ha explorat la perifèria i l’especifitat de l’experiència humana”.

Al nostre catàleg podeu trobar La gran caiguda, una extraordinària novel·la que és una de les poques obres de l’autor disponibles en llengua catalana.

La Gran Caiguda: Viatge, cerca, valors, cultura

“…Però l’autor de La gran caiguda arrossega el protagonista fins a l’últim estimbat: li qüestiona la seva pròpia identitat. Aquí hem de pensar en Rimbaud: “Je est un autre”. La major part de les explicacions entre parèntesis ens remeten a una veu de qui no sabem si podem confiar. Des de Henry James, la literatura ens ha proporcionat narradors poc confiables. En aquest cas, no podem confiar ni en el narrador ni en el seu protagonista.També d’ell es podia dir: X és l’altre.”

La gran caiguda, preguntes i desconcert

Com en moltes obres de l’art contemporani, l’obertura a la multiplicitat de sentits és aquí absoluta, perquè no importa tant el que vol dir com el fet de deixar-se endur per les sensacions que es van provocant al llarg de la lectura; més que no pas el què o el per què, és important el com. […] S’inscriu en la gran tradició literària que, des de Kafka o Beckett, ens ensenya que sovint són, més interessants les preguntes que les respostes.

Passeig amb Peter Handke

Handke és capaç de transitar d’un espai a un altre, de la pintura realista a l’onírica en un mateix paràgraf, és a dir: modelant el llenguatge de manera que la transició es fa sense costures i el lector ha de posar atenció als senyals per saber on es troba en cada moment d’aquest anar i venir incessant per l’exterior i l’interior de l’home, pels afores i endins del món que habita (habitem).

…un retorn a les pautes literàries originals per tal d’aconseguir, finalment, que les paraules designin allò que encara ara és innominable: el caos del món i, enmig del desori, la desintegració del caminant. El llenguatge anticipa la gran caiguda. Després, en el seu lloc, s’escampa la foscor.

Això sí és art

Handke narra la incomunicació i la tristesa universals aplicades al subjecte esqueixat mentre col·lecciona percepcions socials, polítiques, sentimentals, naturals i atzaroses sobre una base de comèdia màgica que prova de salvar-ho tot. Saturat de serietat i guerra, l’home anhela el riure enmig de la faula de l’hecatombe.

Una jornada particular

Handke busca sempre l’arrel de la realitat en les paraules, en el procés de donar un nom a les coses, de descriure-les i objectivar-les amb precisió absoluta. La seva és una literatura que sacseja el món -i, de pas, el lector- perquè fa un qüestionament profund dels significats convencionals, de la rutina dels sentits es establerts. Per ell, tot pot o ha de cobrar sentit en un moment donat, el moment de la descoberta essencial, o “de la sensació verdadera”, com va titular una novel·la de 1975. I en aquesta lluita Handke no s’atura per res. Per això, pot ser entès, o malentès, com un agitador o un provocador.

La gran caiguda. Millors llibres de l’any

Handke és un dels grans autors europeus. Escriptor enorme, amb una literatura característica que el fa inconfusible, ens explica un dia en la vida d’un actor, el dia de la gran caiguda, en el seu passeig per la ciutat, que és en realitat el passeig per la seva pròpia vida.

Handke, dels més grans

Com el viatger etern que ha projectat en les seves obres, com ell mateix en els llibres de viatges, Handke ens ofereix un recorregut a través d’un dia d’aquest actor retirat, que se sotmet a un sever exercici d’introspecció, amb fragments d’un realisme aclaparador: “Trobava a faltar l’amor. El trobava a faltar cada dia, de vegades menys dolorosament, de vegades com el dolor més punyent; fos com fos, un dolor diari. Aquesta falta d’amor el revoltava, entre altres coses també contra si mateix, però en definitiva més enllà d’ell mateix.”