Esteu veient les notícies relacionades amb Post mortem (Veure-les totes)

Un escriptor, la seva filla i dos drames

En aquesta breu ressenya d’Ernet Alós descriu els principals aspectes de la novel·la Post Mortem, de Peter Terrin.

Autoficció sobre l’experiència d’un pare angoixat. Joc metaliterari sobre el treball del novel·lista. I no obstant, el llibre funciona amb els mecanismes del suspens (molt Koch la combinació també, per cert). «Quan escric busco que hi hagi almenys un cert grau d’intriga per al lector, no sóc d’aquells escriptors que menysprea l’argument». ¿Seria, diguem-ne, un thriller literari? «Aquesta categoria ja no es pot utilitzar, s’ha convertit en un instrument de màrqueting; però de fet –admet– només he escrit thrillers literaris».

 

Peter Terrin: «La vida de l’escriptor no es pot separar de la seva ficció»

Peter Terrin parla del que ha significat per a ell escriure aquesta última novel·la seua, Post mortem.

Peter Terrin insisteix que el gènere biogràfic revela secrets, “cosa que fa por, perquè el biografiat habitualment ja està mort i no es pot defensar, no té cap control sobre aquell text”. “El lector -remata- l’únic que necessita per conèixer-me és llegir els meus llibres”.

A la vegada, no amaga que sempre, en el procés literari, ha tingut en ment la seva petita, ara una preadolescent d’11 anys, perquè quan sigui gran pugui saber, a través d’aquesta història, el que significa l’amor cap a la literatura i, especialment, “l’amor que poden oferir un pare i una mare”.

Jordi Nopca entrevista Peter Terrin

Jordi Nopca ha entrevistat l’autor neerlandès Peter Terrin amb motiu de la publicació en català i castellà de la seua obra Post Mortem. La presentació de la novel·la va ser el dijous 9 de juny, a la llibreria Casa Üsher de Barcelona. Entre altres coses, l’autor va parlar dels aspectes més autobiogràfics i els més ficcionals de la novel·la, i va destacar la importància d’aquest llibre dins del conjunt de la seua obra.

Els records i la veritat

Eva Piquer ressenya Post Mortem de Peter Terrin a l’ara!

Potser l’únic talent d’Emiel Steegman, llegim a Post Mortem, és que no té records. “Ho havia afirmat amb orgull en moltes entrevistes, era la seva resposta a la pregunta inevitable sobre el contingut autobiogràfic de la seva obra. Era lliure”. Lluny de remenar els calaixets de la memòria, parteix de zero i s’inventa el que convé.