Esteu veient les notícies relacionades amb Somnis en temps de guerra (Veure-les totes)

Thiong’o: “Cap ésser humà no és més ésser humà que un altre”

La Contra de La Vanguardia ens comparteix l’entrevista a Ngũgĩ wa Thiong’o. Una entrevista més aviat personal, on l’escriptor africà defineix amb sàvies reflexions què és o què hauria de ser la humanitat:

M’agrada passejar entre flors, contemplar-les, perquè totes són diferents i cap no és més flor que una altra, són esplendoroses en la seva multiplicitat de colors. De la mateixa manera cap ésser humà no és més ésser humà que un altre.

 

L’escola de Ngũgĩ wa Thiong’o

El diari de l’educació reflexiona sobre què en podem aprendre del relat de Thiong’o sobre la seva infantesa a Kenya:

L’escola de Ngũgĩ wa Thiong’o, tan allunyada en l’espai i el temps, és capaç d’inspirar la que aquí i ara desitjaríem.

“Somnis…”, una lectura que ens fa millors persones

Jordi Sanz dedica grates paraules a la descoberta de “Somnis en temps de guerra”, una lectura que, diu, l’ha enriquit i ha modificat la seva visió del món:

En aquest sentit cada cop que avui en dia un polític, un tertulià o un periodista pontifica sobre el recurrent concepte de “valors europeus” em ve al cap, entre d’altres moltes coses, el colonialisme, que això sí que és europeu de totes totes. Si us hi fixeu bé quan algú utilitza la construcció “valors europeus” ho fa com a sinònim d’un etnocentrisme excloent com dient “som els millors dels món”. Aquesta defensa d’Europa com a cultura superior ja fa temps que no cola, i llibres com Somnis en temps de guerra donen arguments als lectors que exerceixen una mirada crítica sobre l’actualitat i volen més raons sobre la intuïció del “no em crec el que em diuen aquests polítics”.

‘Somnis en temps de guerra’, molt més que una educació sentimental

Francesc Serés defensa la necessitat de llegir obres com Somnis en temps de guerra, un llibre autobiogràfic que ens ajuda a entendre més bé alguns dels debats vigents més importants de la nostra societat:

Somnis en temps de guerra és molt més que una educació sentimental, hi ha molts problemes de primer món que aquí són derrotats per incompareixença. És una reelaboració constant de posicionaments vitals i socials, emocionals i polítics.

Memòries de somnis i de guerres a Àfrica

Manel Haro, de Llegir en cas d’incendi, recomana Somnis en temps de guerra, de Ngũgĩ wa Thiong’o, un autor kenyà que molts experts consideren imprescindible per entendre el món en què vivim:

En definitiva, una bona literatura, […], que és, a més, una revindicació de la diversitat, de la cultura en totes les seves expressions, de la igualtat i de totes les identitats, per minoritàries que siguin, que enriqueixen aquest món.

Sóc un kikuiu (“Somnis en temps de guerra”)

David Vidal, d’Ara Llegim, consolida la bona recepció que ha tingut una de les nostres últimes novetats, Somnis en temps de guerra. En la seva ressenya trobareu un breu resum del llibre, juntament amb arguments que defensen la importància de llegir-lo:

La literatura ens enganya; aquesta és la nostra sort. No ens enganya perquè, tot sovint, ens parli des de la ficció -perquè és així com explora exhaustivament la radical ambigüitat humana-. Ens entabana perquè sembla que ens parla d’un altre i, en realitat, sempre ens parla de nosaltres mateixos.

Ngũgĩ wa Thiong’o, un autor molt especial

En aquesta ressenya trobareu una revisió completa de Somnis en temps de guerra: el context històric que va viure l’autor, els motius que diferencien aquest llibre d’altres obres sobre Àfrica, les raons per les quals Thiong’o és una veu única en tot el panorama literari actual…

Llegir Ngũgĩ wa Thiong’o és passejar-se per una Kenya fascinant, que no té res a veure amb els safaris fotogràfics a la moda, ni amb els relats pedants d’alguns viatgers. Somnis en temps de guerra és una ocasió única d’endinsar-se en la profunditat dels camps, els poblats i les ments dels africans. Una ocasió que valdria la pena no perdre’s.

El Comitè del Nobel es va equivocar: Thiong’o és l’autor que el món necessita

Un article incisiu i informatiu alhora: a través d’una revisió completa de l’obra de Thiong’o, Rejeev Balasubramanyam fa una crítica a la política i a la societat actuals, i defensa que concedir el Nobel a l’autor africà hauria significat un primer pas per començar a canviar alguns dels problemes que vivim cada dia:

In October 2016, the United States is saddled with a presidential candidate who peddles in misogyny and appeals to white supremacists. In many other countries, neo-liberals are vying with the far right for power, and the left is at its weakest. In light of all of this, the Nobel committee’s decision felt infuriatingly myopic. This was the year we needed a writer like Ngugi.