Esteu veient les notícies relacionades amb Ngũgĩ wa Thiong’o (Veure-les totes)

‘Lluitar amb el diable’ o l’enginy de la supervivència

Susana Vazquez ens fa una ressenya de Lluitar amb el diable:

Destaca al llibre l’apropament íntim i sense concessions a tot allò que Thiong’o, en qualitat d’escriptor i pres polític, percep, sent, observa dins la presó i s’imagina fora d’ella. “Un pres polític ha de tenir els ulls ben oberts, parar bé l’orella”. Sobreviu a tot un plegat d’estratègies repressives que pretenen aniquilar-lo psicològicament i emocionalment, com ara la manca total de privadesa amb un guàrdia que l’observa fins i tot quan fa les seves necessitats.

La revolució vertical: una immersió africana

No us perdeu la ressenya de La revolució vertical, per la periodista Clara Berenguer:

 La revolució vertical és un d’aquells llibres que convé rescatar d’entre la voràgine inassumible de novetats a què ens sotmet el mercat editorial. Tot un testimoni d’altres llengües i altres indrets que resulta alhora tan proper, tan nostre, que s’alça com un homenatge a la tradició de la literatura oral i convida a compartir la lectura en silenci i en veu alta a infants i a grans. A més, l’edició d’aquest llibre s’acompanya d’una cançó adaptada per Alícia Serrat i composta per Clara Peya. Un trasbals identitari, cultural, literari, estètic i musical en tota regla.

Clara Peya musica un conte il·lustrat de Ngũgĩ wa Thiong’o

Vet aquí una història que narra la formació d’un cos que té braços i cames en discussió entre ells. Les extremitats de l’organisme humà no es posen d’acord, en competició les unes amb les altres; no entenen que la cooperació és la clau perquè tot funcioni a la perfecció. L’argument del conte La revolució vertical, obra del reconegut escriptor kenià Ngugi wa Thiong’o, ha pres nova vida amb l’edició il·lustrada que publica properament l’editorial Raig Verd. Avui estrenem el videoclip d’una cançó que parteix d’aquest llibre.

La revolució vertical, de Ngũgĩ wa Thiong’o

L’edició de ‘La revolució vertical’ és un nou regal que ens ofereix l’editorial dirigida per Laura Huerga. Es tracta d’una faula africana escrita en kikuiu de la mà de l’escriptor kenià Ngugi wa Thiong’o que ens arriba en català  il·lustrada per Agustín Comotto i amb una cançó composta per Clara Peya i lletra adaptada per Alícia Serrat.

[…]

Escrita en kikuiu, la llengua materna de Thiongó que tant ha defensat en la seva vida, ‘La revolució vertical’ vol ser també un homenatge a la literatura oral com assenyala l’editora Laura Huerga a l’epíleg del relat ”aquest és un conte per a grans i petits. Un conte per explicar en veu alta, o xiuxiuejar a l’orella d’algú altre. Però sobretot és un conte per compartir”.

Records descrits

Òscar Montferrer ens escriu una ressenya de A la Casa de l’Intèrpret de Thiong’o.

Més agres que no pas dolços, els fets que es relaten són la denúncia d’una injustícia extrema viscuda des d’una innocència mancada d’odi i ressentiment que traspua vitalitat, optimisme i bona voluntat. Que A la casa de l’intèrpret no sigui una eina per passar comptes amb un passat indesitjat atorga un valor especial a la recuperació de la memòria d’un poble colonitzat.

Memòries d’Àfrica

Núria Iceta ens ressenya “A la Casa de l’Intèrpret” de Thiong’o, i acaba dient que ja espera la tercera part de les memòries de l’escriptor:

“No podem més que esperar la tercera, amb el seu pas per la universitat i la consolidació de la seva vocació d’escriptor. Després de tot el que ha viscut, a 80 anys, si Thiong’o se n’ha sortit potser és perquè ha sabut traçar el seu propi camí, en anglès i en kikuiu, i ha trobat el seu lloc sense, al capdavall, trair-se a si mateix.”

Desplaçar el centre a la llista dels 10 millors llibres africans de l’any

El País elabora una llista amb els 10 millors llibres africans del 2017, i Desplaçar el centre n’és un d’ells.

La preocupación de Ngugi por desplazar el centro en dos sentidos, entre naciones (“Lo que se refiere a Occidente se convierte en lo universal, y lo que se refiere al tercer mundo se convierte en lo local”) y dentro de cada nación, ha sido el motor continuo de su obra y pensamiento. La próxima campaña que promoveremos en torno a él ya la adivináis: #NgugiwaThiongoNobel2018.

Ngũgĩ, Shakespeare i A la Casa de l’Intèrpret

Gustau Nerín ens explica moltes coses d’A la Casa de l’Intèrpret: d’Ngũgĩ, d’educació, de colons britàncis, dels Mau-Mau, però sobretot entendrem les lectures que feia Ngũgĩ de Shakespeare i per què A la Casa de l’Intèrpret trobem un Ngũgĩ diferent al del seus llibres d’assaig.

L’Ngũgĩ d’aquesta obra contrasta dràsticament amb el dels seus assajos Desplaçar el centre Descolonitzar la ment. És necessari llegir aquesta obra per tenir un contrapunt a altres obres d’Ngũgĩ i acabar d’entendre aquest personatge i les seves influències.

El Periódico recomana A la Casa de l’Intèrpret per regalar aquest Nadal

A la Casa de l’Intèrpret entra a la llista dels cinc llibres d’assaig que recomana El Periódico per aquest Nadal. Això és el que en diu:

El periódo de formación del escritor keniano: una juventud en que se cruzan el descubrimiento de la cultura literaria con el testimonio de la violencia colonial contra la rebelión Mau-Mau. Algún día al autor le llegará el Nobel, y aquí estarán las claves.

Com una flor

Albert Font-Tarrés ens parla de Descolonitzar la ment Desplaçar el centre:

Thiong’o recorda que: «una comunitat és realment lliure quan controla totes les eines, els instruments i els mitjans per a la seva supervivència física, econòmica, política, cultural i psicològica. En resum, quan controla els mitjans i el context de la seva supervivència i els seu desenvolupament integrats». Deixeu-me fer-hi una aportació pròpia redundant: els mitjans de comunicació inclosos.

Thiong’o: “Cap ésser humà no és més ésser humà que un altre”

La Contra de La Vanguardia ens comparteix l’entrevista a Ngũgĩ wa Thiong’o. Una entrevista més aviat personal, on l’escriptor africà defineix amb sàvies reflexions què és o què hauria de ser la humanitat:

M’agrada passejar entre flors, contemplar-les, perquè totes són diferents i cap no és més flor que una altra, són esplendoroses en la seva multiplicitat de colors. De la mateixa manera cap ésser humà no és més ésser humà que un altre.

 

L’escola de Ngũgĩ wa Thiong’o

El diari de l’educació reflexiona sobre què en podem aprendre del relat de Thiong’o sobre la seva infantesa a Kenya:

L’escola de Ngũgĩ wa Thiong’o, tan allunyada en l’espai i el temps, és capaç d’inspirar la que aquí i ara desitjaríem.

Descolonitzar els colons

Francesc Serés argumenta per què les obres de Thiong’o són peces fonamentals de la literatura mundial:

Quan l’obra d’un autor uneix pensament i vivència; quan la literatura i l’assaig es fonen en els seus llibres; quan les idees que es troben en les pàgines marquen un abans i un després en la manera que tenim de veure el món; quan cada paràgraf connecta parts del món i del cervell que semblava que es necessitaven, aleshores, el lector sap que el text forma part d’aquells llibres que tota literatura espera. I aquest és el cas dels dos llibres de Ngugi wa Thiong’o Descolonitzar la ment i Desplaçar el centre.

Thiong’o: “Totes les llengües tenen dret a sonar en l’orquestra de la literatura”

Jordi Nopca ha entrevistat el Ngũgĩ wa Thiong’o a l’Ara. No us perdeu la seva conferència aquesta tarda al CCCB de Barcelona.

Les llengües no s’haurien de relacionar jeràrquicament, com ha passat fins ara. No hi ha llengües millors que altres. De qualsevol llengua se’n poden aprendre coses bones. Encara que només la parlin cinc persones té la seva dignitat, perquè és cultura. M’agrada comparar les llengües amb instruments musicals: hi ha el piano, el violí, el clarinet… Totes les llengües tenen dret a sonar en l’orquestra de la literatura.

Avançament editorial: dues novetats de Ngũgĩ wa Thiong’o

En la següent ressenya, Montserrat Serra ens parla dels dos nous llibres de l’escriptor africà:

De Descolonitzar la ment, es diu que és una referència imprescindible en els estudis sobre postcolonialisme. Combinació entre assaig i autobiografia, no únicament defensa la importància de recuperar la llengua pròpia en la construcció de la identitat nacional, cultural, social i històrica, sinó que també ens mostra els esdeveniments vitals que han contribuït a elaborar el pensament de Ngũgĩ wa Thiong’o.

A Desplaçar el centre, Thiong’o parla dels efectes devastadors del domini d’uns estats occidentals sobre la majoria de cultures del món, especialment en el continent africà. Perquè implica l’anihilació i la repressió de les cultures africanes. I explica que si la cultura que es troba al servei del poble és feble, la lluita de la pagesia i el proletariat pels drets humans fonamentals i per la redistribució de la riquesa és més difícil.

 

“Somnis…”, una lectura que ens fa millors persones

Jordi Sanz dedica grates paraules a la descoberta de “Somnis en temps de guerra”, una lectura que, diu, l’ha enriquit i ha modificat la seva visió del món:

En aquest sentit cada cop que avui en dia un polític, un tertulià o un periodista pontifica sobre el recurrent concepte de “valors europeus” em ve al cap, entre d’altres moltes coses, el colonialisme, que això sí que és europeu de totes totes. Si us hi fixeu bé quan algú utilitza la construcció “valors europeus” ho fa com a sinònim d’un etnocentrisme excloent com dient “som els millors dels món”. Aquesta defensa d’Europa com a cultura superior ja fa temps que no cola, i llibres com Somnis en temps de guerra donen arguments als lectors que exerceixen una mirada crítica sobre l’actualitat i volen més raons sobre la intuïció del “no em crec el que em diuen aquests polítics”.

‘Somnis en temps de guerra’, molt més que una educació sentimental

Francesc Serés defensa la necessitat de llegir obres com Somnis en temps de guerra, un llibre autobiogràfic que ens ajuda a entendre més bé alguns dels debats vigents més importants de la nostra societat:

Somnis en temps de guerra és molt més que una educació sentimental, hi ha molts problemes de primer món que aquí són derrotats per incompareixença. És una reelaboració constant de posicionaments vitals i socials, emocionals i polítics.

Memòries de somnis i de guerres a Àfrica

Manel Haro, de Llegir en cas d’incendi, recomana Somnis en temps de guerra, de Ngũgĩ wa Thiong’o, un autor kenyà que molts experts consideren imprescindible per entendre el món en què vivim:

En definitiva, una bona literatura, […], que és, a més, una revindicació de la diversitat, de la cultura en totes les seves expressions, de la igualtat i de totes les identitats, per minoritàries que siguin, que enriqueixen aquest món.

Sóc un kikuiu (“Somnis en temps de guerra”)

David Vidal, d’Ara Llegim, consolida la bona recepció que ha tingut una de les nostres últimes novetats, Somnis en temps de guerra. En la seva ressenya trobareu un breu resum del llibre, juntament amb arguments que defensen la importància de llegir-lo:

La literatura ens enganya; aquesta és la nostra sort. No ens enganya perquè, tot sovint, ens parli des de la ficció -perquè és així com explora exhaustivament la radical ambigüitat humana-. Ens entabana perquè sembla que ens parla d’un altre i, en realitat, sempre ens parla de nosaltres mateixos.