Esteu veient les notícies relacionades amb Enviada especial (Veure-les totes)

El narrador d’Echenoz, font de plaer i d’interrogació

Vicenç Pagès Jordà ens desgrana tots els detalls que fan del narrador d’Echenoz en la seva última novel·la un recurs excepcionalment original:

Enviada especial ofereix un perfil de narrador juganer i fatigat, enigmàtic, situat au-dessus de la mêlée, que potser prefereix riure  —d’una manera sovint prou trista— perquè no té dubtes sobre el futur: no costa entendre’l com una entitat francesa, o europea en general, que considera que la innocència és un signe de mal gust, i que més aviat s’entreté a comparar continguts i a gaudir-ne mentre pugui, si bé amb un gaudi més intel·lectual que sentimental. Si alguna cosa l’angoixa, és la influència literària. Aquest narrador és alhora una font de plaer i d’interrogació.

Jean Echenoz, la pell renovada del virtuós

La següent crítica de Xavier Aliaga ens descriu el retorn excepcional d’Echenoz:

En tot cas, el fort de la proposta continua sent el virtuosisme a prova de gèneres i temàtiques d’Echenoz, el gaudi que provoca la lectura de totes i cadascuna de les pàgines, engreixades i adaptades al català amb saviesa per Anna Casassas. “Vull compartir sensacions i reivindicar el plaer físic de llegir: escriure no sols és transmetre una història o un punt de vista: per provocar això faria un assaig; produir plaer em provoca plaer”, deia l’escriptor en una entrevista.

“Enviada Especial”, un món per descobrir

En la següent ressenya, Ramona Pérez ens explica per què considera Enviada especial un llibre sorprenent, divertit i un bon exemple del gènere policíac:

Per damunt de tot tenim a les mans una escriptura impecable, una qualitat literària excepcional, un autor que no podrem deixar de tenir present.

“Enviada especial”, la novel·la més juganera d’Echenoz

El Periódico ens duu una crónica sobre la xerrada de Echenoz al festival Kosmopolis, on va xerrar sobre literatura  i del seu desencís de la situació política de França, així com una ressenya de la seva irónica última novel·la “Enviada especial”:

Com si es tractés d’una novel·la de Graham Greene, tot gira al voltant d’una dona reclutada fora de les xarxes en una trama que culmina a Corea del Nord, «una dictadura terrorífica, sense comparació amb res i que té poc a veure amb el comunisme d’abans de la caiguda del mur». Aquesta llibertat potser ha fet que ‘Enviada especial’ sigui la seva novel·la més divertida i juganera, amb una trama tan decididament rocambolesca com ho podria ser qualsevol pel·lícula de Hitchcock.

Echenoz recupera el gènere negre

Durant el seu pas pel festival Kosmopolis, vam tenir la sort d’escoltar les opinions de Echenoz sobre les seves obres i la literatura en general. En el següent article, Jordi Nopca ens les recull per a que les tinguem molt presents:

Durant molts anys, l’eix principal de la novel·la d’espies va ser el conflicte entre el bloc oriental, llavors comunista, i l’occidental -recorda-. Amb la caiguda del Mur de Berlín el 1989, les cartes del gènere, que m’ha interessat com a lector des de la dècada dels 60, es van redistribuir. Vaig triar escriure sobre Corea del Nord a Enviada especial perquè és un país horriblement singular, aïllat i estrany. És una dictadura terrorífica, i puntualment ens n’arriben informacions espantoses, com ara els experiments nuclears o els atacs informàtics. És una realitat absent i alhora molt present.