Esteu veient les notícies relacionades amb Daniel Gasol (Veure-les totes)

ART (IN)ÚTIL, a la Revista Mercurio

La secció «Libros de la semana» del darrer número de la revista Mercurio recomana ART (IN)ÚTIL, de Daniel Gasol. Diu la ressenya, entre d’altres coses, que:

«Arte (in)útil es un ensayo que no se amilana a la hora de plantear nuevos interrogantes, de señalar el problema, y de cuestionarlo todo, desde la figura del comisario actual de las exhibiciones hasta lo hipotético de la política cultural democrática. Porque lo que necesitamos no son las mismas respuestas, sino nuevas preguntas».

Entrevista amb l’autor d’ART (IN)ÚTIL, Daniel Gasol, a ABC Cultural

ABC cultural publica una extensa i completa entrevista on Javier Díaz-Guardiola conversa amb l’autor d’ART (IN)ÚTIL, Daniel Gasol. Explica l’autor, entre moltes d’altres coses:

“Este mes he publicado ‘Arte (in)útil: sobre cómo el Capitalismo desactiva la Cultura’ con la editorial Rayo Verde, un ensayo que nace de mi tesis doctoral tutorizada por Lídia Górriz y Octavi Comerón, que tristemente no pudo verla acabada. El ensayo reflexiona en torno a la idea de artista emergente e institución cultural como ente legitimador, donde el contenido de este marco solo es la punta del iceberg sobre la mediatización cultural entre arte, artista e institución, que sirve para entender cómo se inicia el artista en un circuito y qué mecanismos se utilizan para absorberlo. Así es cómo se aleja el arte de ser una herramienta crítica de pensamiento, convirtiéndose en producción y, por tanto, en un producto más del contexto posfordista o cadena de producción de pensamiento legitimado”.

La revolució no serà comissariada

Ressenya de “Polititzacions del malestar” a El País.

Potser per això, l’autocrítica sigui la zona més interessant a Polititzacions del malestar. En aquesta línia, Manuel Delgado esquila l’estetització buida de les lluites socials. O Joan B. Minguet esbudella la hipocresia d’aquests directors de museu que presumeixen d’una investigació a la qual, no obstant això, dediquen un pressupost ridícul. Autocrítica és igualment l’exigència d’Alfonso Levy, en la seva crida a complir amb la tríada de “dolor, vulnerabilitat i autenticitat” a l’hora d’emprendre un projecte artístic.

Encara podem casar l’art amb la revolució?

Polititzacions del malestar està compost per parts diferents que no volen encaixar, per més que totes girin en torn a la crisi política i moral que estem vivint i a la capacitat (o no) que l’art té de canalitzar aquest malestar generalitzat. El llibre és una composició col·lectiva, i la seva heterogeneïtat es manifesta en les opinions divergents dels que han contribuït a fer-lo possible.

“El malestar creat per la situació política i social”

No us perdeu la ressenya que ha escrit El Temps de Polititzacions del malestar.

‘Polititzacions del malestar’ és una obra de diversos autors editada per Raig Verd que enumera i explica els exemples creatius —i els seus processos— que tenen la seua inspiració en el malestar creat per la situació política i social. (…) L’obra recopila tota una sèrie de testimonis protagonistes durant aquests anys en les protestes socials, que justifiquen les obres que han servit per canalitzar la ràbia a través de l’art. O de com aquesta transformació contribueix a fer comunitat.