‘La Directa’ publica una ressenya sobre ‘La mà esquerra de la foscor’, d’Ursula K. Le Guin, que signa Anna Celma. Diu aquesta periodista:

“En aquesta novel·la de ciència-ficció, guardonada amb els premis Hugo i Nebula, l’autora manté la seva mestria en l’escriptura excepcional amb una profunda mirada antropològica (…)”.

I també:

“Escrita l’any 1969, La mà esquerra de la foscor continua sent una exquisida posada en qüestió de les estructures de poder i del binarisme de gènere”.

El tercer llibre de la primera trilogia de Terramar, ‘La costa més llunyana’, és l’últim que hem publicat aquest 2020 i Les Rades grises li dedica un article molt elogiós, titulat “Le Guin i la recerca de l’harmonia”. Al començament de l’article, de fet, l’elogi és per a tota la trilogia, perquè hi diu:

“Són tres llibres extraordinaris. Fantasia èpica d’alta volada, reflexiva i punyent, filosòfica, amb voluntat de transformació personal, psicològica i social”.

A l’espai FactorF, una de les seccions setmanals del programa de Ràdio Vilafant “Fem Campana” i que també es publica en forma de podcast, van dedicar un programa a la ciència-ficció en català, on es va parlar d’alguns dels nostres llibres i de la nostra subscripció a l’Aixeta, així com d’algunes de les editorials que estan publicant llibres d’aquest gènere a Catalunya, com Mai Més Llibres o l’Editorial Chronos. Us el recomanem!

Adam Martín ressenya “Els desposseïts” d’Ursula K. Le Guin a Catorze:

Els al·lèrgics a la ciència-ficció es farien un favor si aparquessin els prejudicis i el llegissin: aquí no hi ha faramalla tecnològica que distregui més enllà de l’estrictament necessària i aquesta novel·la, com tantes altres del gènere no és, com deia l’autora, “una advertència nefasta ni un projecte sobre el que hauríem de fer”, sinó un recordatori sobre la infinita varietat de maneres en què la humanitat acaba sempre en el mateix lloc.

Marta Vilà ens escriu una ressenya sobre Els desposseïts al mitjà de comunicació digital Núvol:

Definitivament, Els desposseïts és una novel·la que supera totes les expectatives; una veritable oda a l’autocrítica i a l’inconformisme que revifa l’esperança d’una civilització ideal, fantàstica i utòpica.