Esteu veient les notícies relacionades amb Tu, calla! (Veure-les totes)

Com ha respost la cultura a l’auge del feixisme?

Un repàs dels casos que tenen en comú la repressió de la dissidència, la impunitat policial i la interpretació repressiva de la llei: ValtònycAltsasu, els presos polítics catalans, Pablo HasélLa Insurgencia, FariñaStrawberryCassandra o les portades d’El Jueves

Tu, calla! Sobre el dret a la llibertat d’expressió i manifestació. Laura Huerga i Blanca Busquets

Laura Huerga i Blanca Busquets, a Tu, calla! parlen de les reaccions i formes d’organització contra la censura de diferents col·lectius en forma de manifest, manifestació, caixes de resistència, cançons i campanyes. En una democràcia sana és símptoma preocupant que vinyetes, tuits, gags o articles satírics indignen amb tanta facilitat al poder, resultant molt cridaner que es prengui la broma de manera tant seriosa. Hi ha hagut milers de sancions subjectives pràcticament impossibles de recórrer des de llenguatges diversos: cantants, artistes, escriptors, opinadors, periodistes i humoristes.

Tu llegeix i no callis

Laura Huerga i Blanca Busquets publiquen a Raig Verd un llibre sobre la censura. Porta per títol Tu, ca lla! i, de subtítol un aclaridor So bre el dret a la lli ber tat d’ex pres sió i ma ni fes tació. Dos drets fonamentals en democràcia que, malgrat la distorsió mediàtica, són i seran el nucli dur del judici sobre el procés. Si les autores hagues sin volgut particularitzar el seu treball pot ser haurien manllevat al rei emèrit aquella famosa expressió seva del “¿por qué no te ca llas?” que va etzibar al difunt Hugo Chávez en una cimera iberoamericana. Però “tu, calla!” és més directe. Tres síl·labes que ens percudeixen el cervell i repercuteixen en les nostres reaccions. El llibre neix d’aquesta percussió tan contemporània i busca la complexa repercussió que té la citació inicial de Chomsky: “Si no creiem en la lliber tat d’expressió per a aquells que menyspreem, no hi creiem en absolut”. Huerga & Busquets si tu en l’origen del llibre en un con text d’involució de drets, vehiculada en la llei mordassa del 2015. En aquest marc, documenten una tirallonga de casos. Hi ha hagut milers de sancions subjectives, pràcticament impossibles de recórrer, sempre a opositors de l’Estat des de llenguatges diversos: cantants, artistes, escriptors, opinadors, periodistes, humoristes… La protesta ha es tat tan criminalitzada com la pobresa. L’assaig analitza la reforma del Codi Penal del 2015, que eleva les penes per enaltiment del terrorisme just quan ETA ja entrava en la fase terminal. S’hi recull el marc jurídic que contextualitza aquesta pèrdua de drets, però és amb els casos concrets que capim la magnitud de l’operació. La presumpta liquiditat de l’Estat modern es solidica, es fa rocós. De fet, en les conclusions les autores admeten que quan s’hi van posar no podi en “ni imaginar fins on arribava el problema”.

En un capítol de la monografia esmenten una obra de l’artista escocès Douglas Gordon que planteja 147 pors escrites en una línia a l’alçada dels ulls de l’espectador, en una habitació amb tres llums que il·luminen cap, cor i genitals del visitant. L’obra duu per títol From God to not hing (de Déu a res) i és del 1996. El catàleg de pors que presenta és tan extens que, per més que ens identifiquem amb alguna (por de la tecnologia, por de la por, por de la mort), n’hi ha de contradictòries (por de l’ego, por de l’autoodi) i, per tant, difícils de compartir (por de dormir, por de des per tar-se). La qüestió és que no podem as su mir-ne tantes i això ens en distorsiona la percepció, igual com l’excés d’informació desinforma. Una de les defenicions de la llibertat és viure sense por. L’última por del catàleg amb què Gordon ens aclapara és la por de res (no del no-res). Afegeixen Huerga & Busquets: “Nosaltres sí que creiem que una forma de la llibertat és la de viure sense por. I, per això, és molt important que puguem seguir fent fotos a les manifestacions, que no ens desmobilitzem, que reivindiquem els nos tres drets sense haver de témer per una sanció”. Chomsky diu: “Si no creiem en la llibertat d’expressió per a aquells que menys preem, no hi creiem en absolut”.

Màrius Serra, La Vanguardia (Català)

‘Tu, calla!’: la llei mordassa o un Estat que reprimeix per defecte

Aquestes paradoxes travessen Tu, calla! (Ed. Raig Verd), llibre amb què Laura Huerga i Blanca Busquets documenten l’amplitud de la repressió dels drets a la llibertat d’expressió, de manifestació i d’informació des que són vigents l’anomenada llei mordassa (oficialment “Llei orgànica de protecció de la seguretat ciutadana”) i l’enduriment del Codi Penal, aprovats el 2015 per la majoria absoluta del PP.