Esteu veient les notícies relacionades amb Gerbrand Bakker (Veure-les totes)

Gerbrand Bakker. Tot esperant la reina

Marta Vilà ha ressenyat Juny, l’última obra de Gerbrand Bakker:

El to de Bakker és simple i directe, i la seva atenció als detalls és remarcable: tot està lligat i tot s’explica per alguna raó. No us espereu grans proeses ni rocambolesques aventures; precisament, l’essència d’aquesta novel·la rau en la trivialitat dels fets. En aquest sentit em recorda, en certa manera, a l’escriptor americà Kent Haruf, que amb el seu estil prosaic minimalista exalta la bellesa de les petites gestes, de la quotidianitat.

Gerbrand Bakker, la commoció i el xoc

Presentada a la Setmana del Llibre en Català aquest darrer dilluns, Bakker explica que va escriure la novel·la pensant que l’adreçaria a lectors joves. Però, després de diversos processos de reescriptura, va creure adient canviar el to i fer-la apta per a diversos públics. És així com el seu debut literari ens mostra una història crua, explicada a través de tres perspectives diferents: la dels bessons Klaas i Kees, la del seu germà petit Gerson –que ha perdut la visió en un accident– i la del seu gos.

Però el recorregut de Bakker no comença aquí, essent ja un autor indispensable del paisatge novel·lístic en català. La primera novel·la publicada al país va ser A dalt tot està tranquil, guardonada amb el Premi Llibreter i el Premi Impac –que compta amb nominacions de bibliotecaris d’arreu del món–. La història posava el focus en el granger Helmer, que arribat a la maduresa vital es planteja com podria haver estat la seva vida i com vol que sigui en el futur.

“En acabar la novel·la, hi vaig veure el meu germà ofegat”

L’holandès Gerbrand Bakker es passeja pels stands de la Setmana del Llibre en Català camuflat entre els turistes que omplen cada matí l’avinguda de la Catedral. Amb samarreta i posat despreocupat, podria passar per un d’ells, si no fos perquè de tant en tant un lector avesat el reconeix i li demana que li signi un exemplar d’algun desl seus llibres, sobretot A dalt tot està tranquil -que va guanyar el premi Llibreter fa dos anys- o Deu oques blanques. Ell, per això, els recomana el nou, Les pereres fan la flor blanca, que acaba de sortir aquí tot i que va ser la primera novel·la que va escriure.

Gerbrand Bakker, l’home dels llibres durs

Gerbrand Bakker està acostumat a escriure llibres durs. Fins ara les quatre novel·les que ha publicat des del 2006 han compartit aquesta constant. L’autor neerlandès va presentar Les pereres fan la flor blanca a la Setmana del Llibre en Català. És la tercera de les traduccions de Maria Rosich-, i és la novel·la que té un origen més llunyà. “A finals dels 90 vaig publicar-ne una versió per a joves, i més endavant la vaig adaptar perquè la pogués llegir un públic més adult-comenta Bakker-. M’agraden els llibres que es poden llegir dels 10 als 100 anys, i aquest en seria un exemple. Les novel·les anteriors no eren per a joves.”

Pujar al pare a dalt

Un mèrit indiscutible del llibre són els diàlegs: breus, gairebé lacònics, reprodueixen a la perfecció la contenció d’uns personatges que estan més acostumats a tractar amb bèsties que amb homes i amb donés, i que s’enfronten a la vida amb un vocabulari limitat, que cabria a dins d’un pot de llet. Com sempre, el mèrit de l’escriptor holandès és fer veure que no en té més, de vocabulari, i posar les paraules justes en el moment adequat. A dalt tot està tranquil és una novel·la discreta i lenta, que deixa un pòsit de tristesa al cos, però que deixa lluir algun raig d’esperança, potser de color verd. Un encert de la nova editorial barcelonina Raig Verd.

Marina Espasa, Ara

Recomanació de Deu oques blanques

Deu oques blanques confirma les hipòtesis positives que sorgien després de la lectura de la primera novel·la. Bakker és l’autor de la solitud, del detall i del silenci en la trama i en l’estil, perquè lluny d’incórrer en l’ensopiment i l’alentiment, aconsegueix nodrir la ficció d’elements de suspens que atrapen de seguida. Al final, el més important no és aclarir els dubtes o saber què li passa a la protagonista, sinó haver-la acompanyat en el procés vital que l’ha dut fins on és.

NEWT Terrassa

Entrevista a Gerbrand Bakker

Gerbrand Bakker és autor de la novel·la A dalt tot està tranquil, premi Llibreter 2012, que també ha escrit Deu oques blanques.

I ara, la tercera: Les pereres fan la flor blanca.

Lluís Bonada, El Temps

Club de lectura amb Gerbrand Bakker

Gerbrand sembla molt seriós [és cert: ho sembla], però no li tingueu cap por”, anima Huerga els assistents. I li fan cas: les preguntes se succeeixen a bon ritme. ¿D’on ve el títol? ¿Per què sempre ambientacions opressives? ¿És un escriptor metòdic? ¿Li agrada la soledat?

Està esgotat pels tres dies de promoció, però se’l veu content, gratament sorprès de l’interès de l’audiència, i es va deixant anar a poc a poc. I la seva editora tenia raó: no se li ha de tenir cap por. No triguen a arribar les rialles.

Entrada la nit, l’auditori ha posat Deu oques blanques del dret i del revés, i l’aroma de l’embotit artesà i les croquetes casolanes ha engolit la discussió literària. Amb l’intel·lecte satisfet, és el torn de l’estómac.

Mentre Bakker dedica llibres, es destapen les primeres ampolles. No tots els clubs de lectura acaben amb moviment de mandíbules, però sí que acaben tots, amb vi o sense, amb un brindis per la salut de la bona literatura i dels que de veritat l’estimen.

Agafar el camí tranquil per marxar de casa

Deu oques blanques narra el procés d’adequació d’una persona a una nova vida, a un nou espai i, sobretot, a una nova manera de viure el temps. Narra també tota una altra vivència, molt més fosca, però que ha de descobrir el lector. La protagonista deixa una feina a la universitat i un matrimoni que s’intueix poc feliç i els substitueix per una vida al camp en soledat.

Novembre, desembre i dolor

“Allò que converteix aquest llibre en una lectura impactant, especial i magistral, per a mi és […] acceptar un joc amb l’autor: ell és qui ens dóna la informació acuradament dosificada i nosaltres anem construint, i quan pensem que ja ho tenim, llança uns daus plens de girs inesperats i ens demana novament que interpretem”.

Deu Oques Blanques, per Maria Gajas

“Si us hi endinseu, veureu que, com a lectors, establireu un joc amb l’escriptor: ell us anirà dosificant la informació i vosaltres haureu d’anar omplint els buits per a construir la trama implícita que s’amaga darrere les frases curtes i sovint sincopades de la seva prosa i finalment, quan llegiu la darrera pàgina i tanqueu el llibre, tindreu la sensació que en necessiteu més, voldreu tornar al començament per jugar de nou i descobrir-hi altres matisos i simbolismes”.

Ser un mateix – A dalt tot està tranquil

Sempre m’ha costat entendre la no reacció de les persones (personatges, en aquest cas) que no es revolten contra aquells qui no els deixen ser qui són.
A dalt tot està tranquil és la història del moment en que una persona es permet ser qui és.

Deu oques blanques, una altra realitat

El misteri, la seva persistència, no només s’intensifica a mesura que la lectura de la novel·la avança, sinó que ens mostra horitzons que ens conviden a seguir endavant amb una forta expectació. Si això no fos poc, el místic i el sagrat de la poesia de Dickinson s’esvaeixen a través [de la protagonista], de la seva realitat, de la realitat de les seves fronteres, dels límits que la condicionen en aquest estrany present esclau dels seus actes. Raig Verd ens presenta aquesta fantàstica novel·la en la traducció catalana de Maria Rosich. Deu oques blanques  ja ha rebut diversos premis, entre els quals destaca l’Independent Foreign Fiction Prize del 2013, que li ha estat atorgat al Regne Unit. Bakker ha escrit una obra en què mostra la seva esplèndida capacitat per elaborar un món d’una sobrietat extraordinària.

Gerbrand Bakker i Luci Gutiérrez

La relació entre escriptor i crític introduirà el “Via llibre” d’aquesta setmana, en què parlarem amb un autor premiat internacionalment, l’holandès Gerbrand Bakker. L’escriptor, que va rebre el Premi Llibreter per “A dalt tot està tranquil”, ens presentarà la seva darrera novel·la, “Deu oques blanques”, amb què, a través d’una dona que fa un canvi de vida, ens parla de la incomunicació i la soledat.

Gerbrand Bakker. Deu oques blanques

Si [el lector] no hi col·labora, si roman a l’exterior, si no s’hi implica amb el cor i l’ànima […], es quedarà a l’escapça: no assaborirà com cal el llibre i li farà la impressió que no tenia res de l’altre món a oferir-li”.

Deu oques blanques, Gerbrand Bakker

Una dona estrangera lloga una solitària gran­ja a Gal·les. Diu que el seu nom és Emilie. A la granja hi troba deu oques que van desapareixent sense que en sàpiga la causa. De mica en mica co­neixerem la protagonista i voldrem saber-ne més. De què fuig? Per què no fa fora el desconegut que apareix a la granja? Què farà quan el marit la trobi? Amb aquests elements es podria pensar en un thriller convencional, però en aquest llibre per damunt de tot hi trobem una forma de narrar, la de Bakker, i una dona que roman en el record, o potser en els somnis, durant molt de temps.

A dalt tot és silenci i foscor

El ritme calm, pausat, morós, és un tan hàbil com encertat estratagema, que fa avançar en paral·lel el text i la trama, el fons i la forma. Conceptes que, en A dalt tot està tranquil són del tot indissociables. Com si es tractés del Gènesi, en un principi la foscor i el desconeixement ho dominen tot. Tot és fosc, tant pel protagonista —“He tingut por tota la meva vida. Por del silenci i de la foscor.” (pàg. 27)com per a nosaltres. Però per raons oposades: per a ell, perquè sap; per a nosaltres, perquè encara no sabem.

Gerbrand Bakker, Premi Llibreter 2012

El jurat del Premi Llibreter  ha volgut destacar que es tracta d’una “lectura intimista sobre personatges i situacions expressats amb un detallisme emocionat i distant alhora i que, a mesura que passen els dies, el lector va repensant i entenent”.

A dalt està tot tranquil

Una lectura intimista amb un protagonista que a mesura que passen els dies vas recordant i entenent.

Una lectura introspectiva, amb uns paisatges freds i humits com l’ambient que es respira en aquella casa, una necessitat vital d’acabar amb el passat per viure el present.

Culturamas presenta els nostres primers títols

Rayo Verde es en palabras de sus editores, Laura Huerga y Jordi Fernández, un proyecto vivo que busca “dar más espacios a obras inquisitivas, comprometidas, audaces, inconformistas y exigentes en las librerías y en las bibliotecas”. En estos momentos en los que la palabra crisis se está haciendo habitual en nuestro vocabulario, encontrar un equipo valiente, innovador y arriesgado que se lance al mercado de los libros con premisas tan interesantes, es algo que debe contar con todo nuestro apoyo.

En su andadura parten con dos objetivos bien definidos: acercar a los lectores exigentes la obra de autores de contrastado valor literario, y fomentar el hábito de la lectura. Centrarán por tanto su esfuerzo, en la publicación de autores singulares que con un estilo propio cuenten historias interesantes, y de aquellos escritores que quizás por no tener un cariz marcadamente comercial, no han sido publicados o traducidos al castellano. Han configurado dos colecciones, una de narrativa y otra de narrativa breve, con las que buscan el atractivo conjunto de entretenimiento y calidad literaria.

Y como el camino se demuestra andando, para este momento tan significativo, la editorial Rayo Verde ha apostado por dos novelas realmente interesantes: Todo está tranquilo arriba, del escritor holandés Gerbrand Bakker, y La pesquisa, del argentino Juan José Saer.