Esteu veient les notícies relacionades amb Tardor (Veure-les totes)

L’home dins del pi i l’amiga que li llegia novel·les

A la revista El temps del 5 de novembre hi podreu trobar una extensa ressenya de l’Àlex Milian sobre la novel·la Tardor d’Ali Smith. Us en deixem un petit tast:

La primera novel·la de la famosa tetralogia d’Ali Smith, Tardor, ha arribat a casa nostra amb la  fama de ser la primera gran novel·la del Brexit. […]

Amb aquests continguts i un temps narratiu que s’embolica en diversos nusos de realitat i somni, competeixen amb molta força el realisme social, el surrealisme, la història de l’art i un
pòsit d’històries de ficció provinents de la literatura i la imaginació dels protagonistes. […]

L’escriptura d’Ali Smith és la força principal de la novel·la: un estil àgil, de frases curtes, molt puntuat i una habilitat enlluernadora per sumar minúscules històries farcides de detalls majúsculs.

 

Àlex Milian, El Temps

Cops de puny amb guant de seda

A l’Ara Llegim, Marina Espasa ressenya Tardor, d’Ali Smith, i en diu coses com les següents:

«En diverses ocasions al llarg del llibre, Smith juga de manera magistral amb l’administració de la tensió dramàtica.»

«Un exemple immillorable de com la literatura pot tractar temes d’actualitat política aportant-hi profunditat i dimensió estètica, una possibilitat que sovint se li discuteix a aquesta forma artística.»

«La traducció de Dolors Udina llisca a la perfecció i que el pròleg de Víctor García Tur emmarca una lectura que recomanem a tots els amants dels llibres profunds i delicats.»

La primera novel·la postBrexit

A «L’aparador» de la revista L’avenç d’aquest mes hi trobem una nova referència al nou llibre d’Ali Smith, on es destaca que s’ha dit d’ella que és la primera novel·la postBrexit, perquè es va escriure just després del referèndum i la situació hi és reflectida.

Ali Smith i la tardor infinita

Carlota Rubio ressenya Tardor, l’obra amb què Ali Smith obre el seu celebrat quartet estacional, a Núvol. No us perdeu la seva visió sobre la novel·la!

A Tardor, Smith es relaciona a partir de la literatura amb el seu present més directe transcendint-lo. […] una autora que juga amb precisió i delicadesa amb la dialèctica entre passat i present per acostar-se d’una forma molt personal a les quatre qüestions universals de sempre (i quina gran obra no fa el mateix?). La tardor d’Ali Smith, doncs, no és fosca: fuig del pessimisme que podria desprendre’s d’un ambient proper a la distòpia per desvelar-nos la bellesa i la humanitat que resten al seu nucli.