Esteu veient les notícies relacionades amb Albert Camus (Veure-les totes)

‘LA CAIGUDA constata l’absoluta vigència de l’obra d’Albert Camus”: ressenya a ‘La República’

Ramon Moreno signa una ressenya de LA CAIGUDA, d’Albert Camus, al diari La República. Titulada “Albert Camus segueix sent un referent”, diu, entre d’altres coses:

La caiguda s’ha mantingut com un dels referents de l’obra camusiana, un relat, amb un fi sentit de la ironia que sura per totes les seves pàgines, sobre el sentit de l’existència, la culpa i la responsabilitat, els valors morals i socials… Tot l’univers d’Albert Camus condensat en les poc més de cent pàgines que Anna Casassas ha traduït  (brillantment) al català i que publica l’editorial Raig Verd.

L’editorial barcelonina ha emprès la important tasca de publicar noves traduccions d’Albert Camus al català. Aquest fet, rellevant per la nostra llengua i cultura, ja hauria de merèixer el reconeixement unànime. L’home revoltat es va publicar a finals de l’any passat, amb la històrica traducció de Joan Fuster i Josep Palàcios revisada per Casassas, i aquest mateix any està prevista la publicació d’El primer home, aquell manuscrit en el qual treballava Camus a la seva mort, i Escrits llibertaris l’any vinent.”.

De manera genial, Albert Camus ens descobreix la caiguda als inferns de Clamence, en un relat que, en certs punts es podria comparar a algunes narracions de Dostoievski, per a convertir-se en una obra mestra.

La caiguda constata també l’absoluta vigència de l’obra d’Albert Camus. Els seus llibres són un manual de supervivència en aquest món en què els valors, la responsabilitat i la coherència són tan escassos. La caiguda és, també i encara, una radiografia del nostre temps”.

Ressenya de LA CAIGUDA a Quadern d’El País

Ferran Toutain signa una ressenya a El Quadern d’El País sobre La caiguda d’Albert Camus. Entre altres coses hi diu:

La caiguda s’escriu en un moment en què el record de l’Holocaust encara és molt viu, però s’erraria el lector que veiés en aquest pensament una simple reacció als horrors del segle més sanguinari de la història, perquè, si bé aquesta experiència l’empeny a un camí de no retorn, el seu abast moral es projecta sobre tota la condició humana. Amb la desaparició de Déu i el fracàs criminal dels seus succedanis ideològics, l’home apareix com l’únic responsable d’un destí diabòlicament absurd.”

I també:

“El pensament d’Albert Camus és tan necessari avui com en els anys en què es va escriure, i val la pena aprofitar aquesta nova edició de La caiguda per tornar-lo a tenir present.”

“Fornicava i llegia diaris”: LA CAIGUDA, d’Albert Camus, al Diari ARA

Amb el títol “Fornicava i llegia diaris”, Ignasi Aragay firma una ressenya de LA CAIGUDA, d’Albert Camus, a l’ARA Llegim. Hi diu, entre d’altres coses:

“En aquest joc, en aquest temerari flirteig amb la vida, Camus és un mestre a l’hora de despullar les nostres febleses tan humanes, tan ambigües. És d’agrair que l’editorial Raig Verd l’estigui recuperant. La caiguda ens arriba ara en traducció d’Anna Casassas. I per a finals d’aquest 2022 ens prometen El primer home i Escrits llibertaris“.

L’home revoltat, a ‘L’Avenç’

La revista L’Avenç número 484 publica una ressenya de L’HOME REVOLTAT, d’Albert Camus. Diu, entre d’altres coses:

“Després que la pandèmia de la covid fes que molts lectors retornessin a La pesta, l’editorial Raig Verd recupera ara (amb una traducció revisada) un dels assaigs més cèlebres d’Albert Camus (1913-1960), l’autor guardonat amb el premi Nobel de Literatura l’any 1957.

I també:

“Camus hi aborda les diferents formes de la rebel·lió contra els valors i principis que s’han acceptat com a immutables, i es pregunta com i per què al llarg de la història l’ésser humà s’aixeca contra el poder. D’aquí la seva actualitat”.

“Camus ho escriu millor”: crítica de L’HOME REVOLTAT a ‘El Quadern’ d’El País

Sota el títol “Camus ho escriu millor”, Joan Burdeus escriu una crítica a El Quadern d’El País de L’HOME REVOLTAT. Diu:

“Camus s’hauria pogut quedar a L’estranger i El mite de Sísif, romanent així a l’Olimp dels filòsofs-poetes maleïts de l’existencialisme, al costat dels seus molt ben llegits Dostoievski, Nietzsche i Kierkegaard. Però Camus va voler embrutar-se les mans i va escriure L’home revoltat, tractat en què obliga la metafísica sublim de l’absurd a baixar al fang d’una política viable. Publicat el 1951, el llibre es pregunta com fer la revolució sense caure en el terror. És una qüestió eterna, però especialment viva en aquell moment: quan encara fumejava la Segona Guerra Mundial, l’esquerra francesa ja començava a desencantar-se del bloc capitalista i a casar-se amb les promeses de l’URSS, com si els gulags no existissin. Jean-Paul Sartre, un altre Nobel de Literatura (1964), va ser dels primers que van cedir a la temptació més forta per a un intel·lectual d’esquerres: escriure que el fi justifica els mitjans”.