Club de lectura amb Gerbrand Bakker

Gerbrand sembla molt seriós [és cert: ho sembla], però no li tingueu cap por”, anima Huerga els assistents. I li fan cas: les preguntes se succeeixen a bon ritme. ¿D’on ve el títol? ¿Per què sempre ambientacions opressives? ¿És un escriptor metòdic? ¿Li agrada la soledat?

Està esgotat pels tres dies de promoció, però se’l veu content, gratament sorprès de l’interès de l’audiència, i es va deixant anar a poc a poc. I la seva editora tenia raó: no se li ha de tenir cap por. No triguen a arribar les rialles.

Entrada la nit, l’auditori ha posat Deu oques blanques del dret i del revés, i l’aroma de l’embotit artesà i les croquetes casolanes ha engolit la discussió literària. Amb l’intel·lecte satisfet, és el torn de l’estómac.

Mentre Bakker dedica llibres, es destapen les primeres ampolles. No tots els clubs de lectura acaben amb moviment de mandíbules, però sí que acaben tots, amb vi o sense, amb un brindis per la salut de la bona literatura i dels que de veritat l’estimen.