Distòpicament genial

La història, guardonada amb el Premi de Literatura de la Unió Europea l’any 2010, es desenvolupa a través de capítols molt curts, d’una o dues pàgines; paràgraf rere paràgraf, el narrador, Michel, descriu en primera persona el que ell i l’altre vigilant, Harry, fan a l’interior de l’edifici. Minuciosament. De manera inquietant. Des de la sortida dels habitants rics dels pisos, a les visites d’alguns membres de la companyia per abastir-los, tots dos mantenen un pols amb la bogeria, la identitat i la quotidianitat.