El carrer encara és nostre

Maria Cardona reclama El carrer és nostre com a reconeixement a la creació artística a l’espai públic. Ens quedem amb la conclusió:

L’habilitat amb la qual diferents assajos i reflexions -algunes com «Respirar al carrer» d’un lirisme esfereïdor- van encaixant, serveix, precisament, per posar de manifest la importància de l’art de carrer i el seu retorn a la comunitat. I sobretot, per posar èmfasi en una idea: l’espai públic cada vegada és menys espai i menys públic però, malgrat tot, els carrers continuen sent de qui camina, bada, deriva. Sortim i trobem-nos.