La fatalitat fosca de Bohane

“Bohane és el personatge principal –ens explica, en el que podria ser la veu en off d’un film noir clàssic com els que també l’inspiren–. Sembla que els carrers respirin, i hi ha una certa fatalitat fosca. D’alguna manera, els espais són com animals que no moren. Nosaltres morim, però els espais es queden, i agafen les vibracions, l’atmosfera, de tot el que va passar allà en altres temps.”

Narrada per diferents veus, “com vist des de diferents angles de càmera”, l’autor va buscar la qualitat de la narració oral; “és com si un senyor molt gran, en un bar fosc, molt tard, ens xiuxiuegés la història”, explica l’autor, com si tornés la veu en off. Ha fet servir diferents registres. “Els escriptors irlandesos no podem evitar ser lírics i alhora subvertir la tradició”, afirma, i hi afegeix: “Tenia dues ambicions amb aquest llibre: que sigui un veritable entreteniment pulp, sòrdid, divertit, però alhora és molt ambiciós des del punt de vista de la llengua.”