Esteu veient les notícies relacionades amb Richard Flanagan (Veure-les totes)

‘Desig’, de Richard Flanagan, a ‘Llegir.cat’

L’escriptora Júlia Costa fa una ressenya de Desig, de Richard Flanagan, per al portal Llegir.cat. Hi diu, entre d’altres coses:

“La prosa de Flanagan és precisa, poètica, detallista, i ens immergeix en un temps, uns paisatges i una mentalitat que avui voldríem creure que han evolucionat en un sentit moral positiu i universalista. La novel·la fa salts temporals, ens anticipa d’alguna manera els esdeveniments de forma molt reeixida, i mostra com l’autor ha aconseguit crear un brillant estil propi”

I també:

“El llibre, molt ben escrit, mostra una preocupació de l’autor per l’ètica i el capteniment humà, que sovint busca excuses a l’hora de justificar els disbarats comesos i la crueltat assumida, a nivell físic o psicològic, com en el cas de Dickens pel que fa al tracte a la seva esposa”.

Flanagan, “orfebre virtuós de la paraula”

Coneixem per què Richard Flanagan és “un dels grans narradors del segle XXI” de la mà de Xavier Aliaga amb la ressenya que ha escrit de Desig. Us en deixem un tast:

La prosa de Flanagan, un autor que (…) concep l’escriptura com una lluita amb el llenguatge i una tensió que cal resoldre en benefici de l’estil, del segell propi, és un festival. En fons i forma. Tan sols llegint les primeres planes de Desig, la posada en escena del primer capítol (…), t’adones del tipus de matèria valuosa que adorna la literatura de Flanagan. La capacitat brutal per anar deixant fragments colpidors pertot arreu.

 

 

Què t’enduries a una illa deserta?

La Sílvia Fustegueres s’enduria Desig a una illa deserta. Al seu bloc L’illa deserta ens explica els quatre motius pels que ho faria: per l’autor, per la traductora, per l’editorial, i pel llibre.

Desig, l’exotisme d’un cor humà

El diari Ara ressenya Desig elogiant la capacitat d’en Richard Flanagan de portar l’individu a l’extrem:

Flanagan (…) té la gràcia de situar-nos en escenaris exòtics i fer-nos sentir aquests mons llunyans pròxims i avinents, com si tot el que ha passat en qualsevol aventura humana formés part d’una certa previsió de l’esfera més cordial i més terrible de cada individu.

Entrevista a Richard Flanagan a La Vanguardia

Xavi Ayén ha publicat a La Vanguardia una entrevista a Richard Flanagan sobre la nostra segona novel·la de l’autor australià, L’estret camí cap al nord profund. Aquí us en deixem un tast:

Flanagan ens respon a la trucada des de Hobart, aquesta illa que molts associen amb els dibuixos animats. Assegura que el seu pare “va ser el presoner número 335. Pensi en el que van ser 250.000 persones treballant despullades amb eines del segle passat en aquell projecte esbojarrat. Però ell no ens n’explicava coses escabroses, sinó divertides, i ens deia que havia tingut sort perquè només havia patit però no havia hagut d’infligir patiment als altres”.

Seguiu l’enllaç per llegir-la sencera!

 

Flanagan a Catalunya Ràdio

Al programa La Vida del dia 18, Eduard Márquez recomana L’estret camí cap al nord profund durant la primera hora de l’especial “Llibres per ser feliços”. Seguiu l’enllaç per escoltar el programa (minut 14:30).

“L’estret camí” a l’Ara llegim

La prosa de Flanagan, molt ben traduïda per Josefina Caball, és musculosa, dura i bella. Resulta igual de convincent quan descriu la degradació física dels presoners que quan conta un flirteig alçurat de temptacions eròtiques, o quan ens guia per l’interior convuls d’un personatge desesperat, o quan expressa la tristor per un amor perdut per sempre.

Flanagan a Butxaca

És realment complicat abastar en aquesta petita columna el que inclou L’estret camí cap al nord profund. La sisena novel·la de Richard Flanagan és tota ella un prodigi narratiu.

Mort d’un guia de riu a FeM Girona

“Quan fem les maletes per marxar de vacances hi hem de guardar un racó per un grapat de llibres, lectures de tota mena que ens fan més agradable el temps lliure. Al Parlem de Llibres en Jordi Gispert de la Llibreria 22 ens en recomana algunes. Avui ens porta Peregrinos de la belleza de María Belmonte, Amb la corda al coll de Joseph Conrad, i Mort d’un guia de riu de Richard Flanagan.”

El riu de la memòria, la cascada de la història

No és casualitat que Mort d’un guia de riu, la primera novel·la de l’australià Richard Flanagan (1961), apareguda originàriament el 1994 i ben traduïda al català per Josefina Caball, s’obri amb una cita de William Blake i una altra de Rainer Maria Rilke. L’obra de Flanagan -autor que va guanyar l’últim premi Man Booker amb The Narrow Road to the Deep North – comparteix amb els dos poetes la passió imaginativa i la reivindicació d’un cert panteisme espiritual per aprofundir en el coneixement de la realitat. En el seu cas, de la dura realitat australiana, aquí explorada i recreada a partir d’un entramat magmàtic d’històries i de personatges que es desenvolupen i evolucionen enmig d’una atmosfera al·lucinada i atàvica. No som lluny de Faulkner ni dels seus deixebles més avançats, un Porcel o un García Márquez, per a qui el passat és tan viu com el present.

Una única escena, que s’allarga des de la primera pàgina fins a l’última, serveix de nucli argumental a partir del qual va desplegant-se tota la novel·la. El protagonista, Aljaz Cosini, guia de riu, s’està ofegant, “encallat entre roques submergides”, sota un salt d’aigua del riu Franklin. No sabem com hi ha anat a parar, només que el riu li obre sobrenaturalment els sentits i que la dramàtica situació l’aboca a una llarga epifania, a una mena d’omnisciència visionària en què no tan sols recorda escenes viscudes per ell sinó que també s’assabenta de coses viscudes pels seus avantpassats, que ningú no li va explicar mai. Emulant la força imparable de les aigües que l’estan ofegant, la novel·la de Flanagan emprèn un tumultuós recorregut per la genealogia familiar de Cosini. Al cor d’aquesta genealogia, s’hi sent “el relat terrible de l’ànima” d’Austràlia. L’adjectiu “terrible”, aquí, és important.