Esteu veient les notícies relacionades amb Ali Smith (Veure-les totes)

‘Hivern’, d’Ali Smith, a El Periódico de Catalunya

Sergi Sánchez firma una crítica d’Hivern, d’Ali Smith, a El Periódico de Catalunya. A propòsit d’un personatge de la novel·la, afirma això:

“Lux parece encarnar la esperanza en una novela que, de otro modo, tan preocupada por la decadencia de la política y la corrupción de las ideologías, podría resultar disuasoriamente nihilista. Luego, claro, está la luz de la prosa de Smith, y todo se ilumina”.

‘Primavera’, d’Ali Smith, al diari ARA

Marina Espasa, prologuista d”Hivern’, llegeix ara ‘Primavera’, que ressenya per al Diari ARA. Diu, entre d’altres coses:

“Encara que sigui l’estació del renaixement i de la vida que brota, Smith s’ha posat fosca i ha volgut baixar als inferns contemporanis, que ella veu instal·lats en les cel·les dels CIE, atapeïdes de migrants estrangers que esperen clemència o, almenys, un plat per sopar”.

I també:

“És clar que és molt difícil predir si aquesta literatura sincopada i cacofònica perdurarà i es podrà llegir d’aquí cinquanta anys, però, de moment, no he trobat una manera millor de descriure un món que ha perdut el sentit i que va a tota màquina cap a un terreny desconegut”.

‘Primavera’, d’Ali Smith, a ‘Un libro al día’

Marc Peig firma a ‘Un libro al día’ una extensa ressenya de ‘Primavera’, el tercer llibre del quartet estacional d’Ali Smith. Hi diu, entre d’altres coses:

“Todos estos elementos de denuncia, hábilmente mezclados con la vida de sus protagonistas, hacen que la prosa de Ali Smith destaque de manera excepcional y sea capaz de imbricar una trama argumental coherente y actual con múltiples puntos como el arte, la sociedad, la política, las injusticias, la soledad, el abandono, la desesperanza, la ilusión, la rebeldía, el conflicto, la deshumanización, la crítica, la renuncia, la oposición y la constatación de que el mundo se vuelve oscuro. Y constatar que la primavera, que debería traernos un reverdecimiento y savia nueva, no deja de ser un episodio temporal en el que podamos coger algo de aliento sin esperar que la ilusión de nuevos rebrotes sea algo permanente y definitivo”.

‘Primavera’, d’Ali Smith, a ‘Núvol’

Sota el títol “Arriba la primavera i tot continua igual”, Carlota Rubio signa una ressenya a Núvol de Primavera, d’Ali Smith. Hi diu:

“Si a Tardor Hivern s’hi establia un diàleg entre passat i present, a Primavera Ali Smith ens porta l’eclosió del present”.

I també:

” I és això el que Ali Smith ens proposa a Primavera, i al seu Quartet en general. El present és fosc: la natura es desperta, la covid és injusta i la violència viu enllà dels carrers. Com les estacions, tot això continuarà rodant, però la fe en la poesia, el misteri o un futur millor permeten respirar de tant en tant”.

‘Tardor’, d’Ali Smith, recomanada a ‘Llegir.cat’

Manel Haro signa aquesta crítica de ‘Tardor’ per a ‘Llegir.cat’. En la peça, s’hi diu, entre d’altres coses:

“(…) en català [en referència a Ali Smith] la trobem gràcies a l’aposta de Huerga fa uns anys amb la publicació de Com ser-ho alhora i L’accidental. Smith és una d’aquelles autores marca per a Raig Verd, com ho és Ngũgĩ wa Thiong’o o Svetlana Aleksiévitx, fruit de l’esforç i la tenacitat d’una editora que vol fer gran la literatura que es publica en català gràcies a traduir autors de gran qualitat i de referència arreu del món”.

I també:

“L’escriptura d’Ali Smith demana la implicació emocional del lector. No és una escriptura convencional, hi ha poesia, però també hi ha formes narratives que remarquen la sensació de confusió -o de desorientació- de l’argument. (…) Tardor és una novel·la que ens remou, que ens interpel·la, que ens fascina, és el retrat d’una societat que s’ha tornat estranya, però en la qual encara es manté viva la bellesa. I l’esperança”.

Ali Smith: “La ficció és el contrari de les mentides”

En aquesta entrevista de Núria Juanico a Ali Smith per al diari ARA hi llegim, entre d’altres declaracions de Smith, aquestes:

“La ficció és el contrari de les mentides. Una mentida existeix a propòsit per subvertir la veritat. La ficció existeix perquè així puguem acostar-nos a veritats que són difícils d’expressar o d’articular. Les fake news tenen una agenda. Les mentides també. L’agenda d’un relat és només el relat. Com més tractem, pensem i comprenem les estructures de la narrativa i les formes en què el relat ens resulta tan important, més bé entendrem les narratives que ens atribueix la història (i aquells als quals els agradaria controlar les narratives de la història)”.

‘Hivern’, d’Ali Smith, a L’Avenç

El número 474 (desembre 2020) de L’Avenç publica una ressenya d’Hivern, d’Ali Smith, el segon volum del quartet estacional d’aquesta prestigiosa escriptora britànica. Hi diu:

“L’editorial Raig Verd, que publica la seva obra en català, aborda ara, a un ritme d’un títol per any, la publicació del quartet narratiu integrat per Tardor (Premi Llibreter 2020), Hivern, Primavera i Estiu. A Hivern, el segon lliurament de la sèrie estacional, Smith congrega una sèrie de quatre personatges en un casalot de Cornualla on una família es disposa a celebrar el Nadal”

I també:

“La trama serveix a l’autora per llançar una mirada sàvia, divertida i contundent sobre l’era de la postveritat, la crisi de refugiats, la crisi climàtica i les notícies falses”.

‘Hivern’, d’Ali Smith, a la revista ‘Núvol’ de Nadal

A la revista Núvol de Nadal, en paper (pàg. 38-39), Anna Carreras hi signa un article dedicat als llibres de temàtica nadalenca, entre els quals Hivern, d’Ali Smith. L’article, que es titula “Per Nadal, cada ovella al seu coral”, diu:

“Ali Smith, que ha guanyat el premi Llibreter amb Tardor, ha publicat també Hivern (Raig Verd), una novel·la traduïda per Dolors Udina. Amb llenguatge jocós en la línia dels equívocs lingüístics de Shakespeare o de Nabokov, el llibre defensa la decència humana i l’art com a eina de transformació”.

Anna Carreras i Aubets, Revista Núvol Nadal 2020

Tardor: una prosa “lleugera i lluminosa”

L’escriptora i guionista Raquel Picolo fa una ressenya de ‘Tardor’ al seu web personal on parla de la primera novel·la del quartet estacional d’Ali Smith d’aquesta forma:

“No és una lectura fàcil. Ali Smith demana al lector que hi posi de la seva part, bastant. Però també dona molt. No hi ha un argument clar i les escenes s’encadenen de mode intuïtiu. Juga amb el temps narratiu. Comença en un no temps, situa el present de la narració en el post-Brexit i fa continus flashbacks. De fet, avança i retrocedeix en el temps contínuament. És un trencaclosques”

I també:

La prosa és lleugera i lluminosa. L’autora fa servir un llenguatge directe, clar i concís, que en alguns paràgrafs es transforma en pura poesia”

 

Ali Smith, al ‘Regió 7’

El periodista Toni Mata signa una plana de l’edició impresa del passat dissabte, 14 de novembre, del diari Regió 7, en què parla d’Ali Smith i de les edicions en català de Tardor i Hivern d’aquesta autora. Hi diu:

“Fa un parell de mesos, el segell que dirigeix Laura Huerga va editar la segona part de la tetralogia, Winter / Hivern. I encara falta aparèixer en la nostra llengua Spring i Summer (aquesta, en l’anglès original, va sortir el darrer estiu).

El quartet estacional d’Ali Smith ha impactat en la literatura britànica amb quatre novel·les, quatre històries, que parlen del present sociopolític i les crisis que ens assetgen, però també de qüestions capitals per a l’autora com el temps i la relació que hi mantenim les persones, els corrents de fons de la societat que condicionen la nostra vida i l’essència mateixa de l’existència humana. Després de publicar Com ser-ho alhora i L’accidental, Tardor i Hivern refermen entre el públic de casa nostra la consideració de primera figura de què ja gaudeix Ali Smith en el panorama literari anglosaxó”.

“L’hivern enlluernador d’Ali Smith”

D’aquesta forma encapçala la seva ressenya d’Hivern, d’Ali Smith, Àlex Milián a EL TEMPS, on diu:

“El segon lliurament de la tetralogia de les estacions d’Ali Smith, Hivern, no decebrà els lectors que han llegit Tardor, tot i que no és imprescindible haver llegit aquella primera entrega per entendre aquesta nova estació. Són novel·les totalment independents”.

I també:

“L’estil de Smith és molt personal i pot necessitar un petit esforç lector per entrar-hi, però aquest esforç esdevé ràpidament un confortable embolcall literari —una còmoda butaca per llegir—, una experiència novel·lística apassionant, nova i, fins i tot, divertida.

Ressenya d”Hivern’ a El Matí Digital

Marc Peig signa aquesta ressenya d’Hivern, d’Ali Smith, on diu:

“(…) així com a ‘Tardor’ ens parlava del Brexit, de la burocràcia, del pas del temps i la condició humana entre d’altres, a ‘Hivern’ l’autora britànica se centra més en la família, en l’evolució vital, però sense deixar per un sol moment de banda els problemes de la societat actual a un nivell més ampli i global. Perquè aquest és sens dubte el punt fort d’Ali Smith: la capacitat d’imbricar, d’entrellaçar els problemes de la societat amb la vida dels seus protagonistes, en una narració que, malgrat sovint és desestructurada, manté una coherència narrativa que es desplaça entre personatges per deixar, en cada salt, una proclama, una denúncia, un crit d’alerta, ja sigui sobre els refugiats, la brutalitat a les presons i l’escenari en el que desfilen les nostres vides reals o artificioses.

‘Tardor’, d’Ali Smith, per Eva Piquer

Eva Piquer parla de Tardor, d’Ali Smith, al suplement LLEGIM del diari ARA:

Rellegeixo Tardor aquesta tardor del 2020 i cada passatge em ressona d’una manera diferent a com ho feia ara fa un any, quan vaig llegir la novel·la per primer cop. El vell a la residència, el futur més incert que mai, l’aire depressiu que es respira, el món sencer capgirat durant l’estiu: costa de creure que no parli de la crisi del coronavirus. Fins i tot m’encallo quan topo un parell de vegades amb un participi que fa uns mesos m’hauria passat desapercebut: confinat.

 

L’home dins del pi i l’amiga que li llegia novel·les

A la revista El temps del 5 de novembre hi podreu trobar una extensa ressenya de l’Àlex Milian sobre la novel·la Tardor d’Ali Smith. Us en deixem un petit tast:

La primera novel·la de la famosa tetralogia d’Ali Smith, Tardor, ha arribat a casa nostra amb la  fama de ser la primera gran novel·la del Brexit. […]

Amb aquests continguts i un temps narratiu que s’embolica en diversos nusos de realitat i somni, competeixen amb molta força el realisme social, el surrealisme, la història de l’art i un
pòsit d’històries de ficció provinents de la literatura i la imaginació dels protagonistes. […]

L’escriptura d’Ali Smith és la força principal de la novel·la: un estil àgil, de frases curtes, molt puntuat i una habilitat enlluernadora per sumar minúscules històries farcides de detalls majúsculs.

 

Cops de puny amb guant de seda

A l’Ara Llegim, Marina Espasa ressenya Tardor, d’Ali Smith, i en diu coses com les següents:

«En diverses ocasions al llarg del llibre, Smith juga de manera magistral amb l’administració de la tensió dramàtica.»

«Un exemple immillorable de com la literatura pot tractar temes d’actualitat política aportant-hi profunditat i dimensió estètica, una possibilitat que sovint se li discuteix a aquesta forma artística.»

«La traducció de Dolors Udina llisca a la perfecció i que el pròleg de Víctor García Tur emmarca una lectura que recomanem a tots els amants dels llibres profunds i delicats.»

La primera novel·la postBrexit

A «L’aparador» de la revista L’avenç d’aquest mes hi trobem una nova referència al nou llibre d’Ali Smith, on es destaca que s’ha dit d’ella que és la primera novel·la postBrexit, perquè es va escriure just després del referèndum i la situació hi és reflectida.

Ali Smith i la tardor infinita

Carlota Rubio ressenya Tardor, l’obra amb què Ali Smith obre el seu celebrat quartet estacional, a Núvol. No us perdeu la seva visió sobre la novel·la!

A Tardor, Smith es relaciona a partir de la literatura amb el seu present més directe transcendint-lo. […] una autora que juga amb precisió i delicadesa amb la dialèctica entre passat i present per acostar-se d’una forma molt personal a les quatre qüestions universals de sempre (i quina gran obra no fa el mateix?). La tardor d’Ali Smith, doncs, no és fosca: fuig del pessimisme que podria desprendre’s d’un ambient proper a la distòpia per desvelar-nos la bellesa i la humanitat que resten al seu nucli.

“L’accidental”, lectura indispensable

Per si encara en teníeu algun dubte, aquesta ressenya us detalla per què cal llegir Ali Smith. I és que llegir L’accidental és disfrutar de la prosa més innovadora mentre ens endinsem en les profunditats de la ment humana:

Smith es una narradora intachable. El discurso es natural, fluye a la perfección, y crea un mundo verosímil tan real que cuesta creer que la familia Smart no exista de verdad en algún lugar de Londres.

Ali Smith i l’estranyament narratiu

En aquest article, Xavier Aliaga comparteix l’emoció per la literatura d’Ali Smith, i en especial per la seva última obra L’accidental, on  l’autora aconsegueix transmetre’ns l’efecte que l’enigmàtica Ambre produeix en tots els personatges mitjançant un estil tan estimulant com difícil d’aconseguir:

Els profetes de la mort de la novel·la com a eina exhaurida d’expressió literària farien bé en llegir la britànica Ali Smith (Inverness, 1962) i la seua novel·la ‘L’accidental’, guanyadora del Whitbread Award i finalista del Man Brooker Prize i traslladada al català per Raig Verd. Més de tres-centes pàgines farcides de jocs narratius, un humor rar i una aurèola d’estranyament cada vegada més difícil de trobar en un llibre.

“L’accidental” a l’agenda cultural de Barcelona

Una ressenya molt breu que ens dóna algunes claus per entrar en l’obra d’una autora tan reconeguda com Ali Smith a través d’una de les seves millors novel·les, L’accidental:

L’obra destaca per la versatilitat narrativa: Smith fa parlar una preadolescent indomable, un jove penedit, un professor amb tics de Peter Pan i una escriptora cansada de ressuscitar els morts.

Dolors Udina i el paper dels traductors

Dolors Udina ens explica què va suposar traduir Com ser-ho alhora: els reptes que li va plantejar una obra tan particular, els criteris que va adoptar, el procés de comprensió de tot el que intentava transmetre l’autora, etc. Així mateix, també ens ofereix un testimoni molt valuós sobre la importància de la traducció en català en una societat com la nostra:

El que demostra aquest llibre, en tot cas, és que no és impossible fer una novel·la experimental, difícil, que sigui alhora un viatge emocional i una joia de llegir (i de traduir). […] us recomano ferventment que el llegiu.

 

 

Com ser-ho alhora: Interacció amb el lector

Ali Smith condueix les sensacions i les imatges de manera hàbil, jugant amb les emocions, amb el temps, amb els lligams emocionals i amb una intenció clara de deixar pòsit, de convertir-se en una d’aquelles experiències literàries que no són efímeres i que romanen al cervell dels lectors, provocant noves mirades i reflexions profundes.

“Com ser-ho alhora”, llibre de la setmana del Time Out

«Una novel·?la que no s’esquerda mai com s’esquerden moltes cases. Així és Com ser-ho alhora […] el llibre és clar i confús a la vegada, és fràgil i alhora indestructible, complex i fàcil, resplendor i crepuscle: un terratrèmol que alhora no esquerda cap paret. […] I és que no en puc dir més que elogis, d’aquesta obra: […] Una novel·la excel·lent.»

 

Ser al mateix temps

En la seva novel.la, Ali Smith desplega una llum en l’existència que no estalvia pas cap color ni matís del dolor, de les injustícies i de la mateixa mort, com es llegeix en els dos relats. Existència que queda il.luminada gràcies al filtre de l’art, aquesta mirada que transforma la naturalesa en cultura, i la cultura en naturalesa humana.

 

Ali Smith. Passat i present alhora

Hi ha molts moments, mentre llegim una part del llibre, que no acabem d’entendre d’on vénen ni a on van, però quan llegim l’altra part ens adonem de l’enginy amb què l’autora ha anat travant la vida de l’adolescent del XXI amb la de l’artista del XV que visita el món d’ara. Tota la novel·la és una celebració de la literatura.

Com ser-ho alhora: Ambigüitat i simbolisme

Sigui quina sigui l’elecció, Com ser-ho alhora no ens deixarà indiferents. I, com si es tractés d’un film de David Lynch, ens introduirà dolçament en l’aliança amb la imaginació i el misteri de les coses.

Com ser-ho alhora: Posar distància a la pròpia existència

L’impacte de la creació en les persones esdevé un dels punts centrals del llibre que, així mateix, està farcida de trucs narratius i picades d’ullet tant si es llegeix en una direcció com si es llegeix en l’altra. Aquesta versatilitat inunda tant el contingut com la forma del llibre, que eixampla les fronteres de la novel·la com a gènere i desborda els límits de la invenció narrativa.