Esteu veient les notícies relacionades amb Ursula K. Le Guin (Veure-les totes)

Què hi ha darrere de la màgia? Ressenya de TEHANU a Caràcters #93

El número 93 de la revista literària Caràcters inclou una ressenya del quart llibre del cicle de Terramar d’Ursula K. Le Guin, Tehanu.  Abulí destaca:

“D’una banda, aquesta obra ofereix un regal, sobretot per als lectors més joves, ja que ens mostra uns individus més complexos, herois que, un cop acabades les seves aventures, han de continuar fent front a les vicissituds de la quotidianitat i a la violència (in)visible de la societat. I que, lluny de ser monolítics, multipliquen les seves facetes i contradiccions. D’altra banda, l’autora és capaç de plantejar un ventall molt ampli de temes amb solidesa i en un nombre relativament reduït de pàgines. Treballa qüestions com la violència de gènere, el dol, l’autoconfiança, el valor de les segones oportunitats i, com ja ens té acostumats, el poder de la paraula. Ara bé, l’aspecte que fa més únic Tehanu és la manera com Le Guin, servint-se dels dubtes que expressa la Tenar, és capaç de qüestionar i criticar els rols de gènere a la fantasia, i també a la literatura en el sentit més ampli.”

Ressenya de CONTES DE TERRAMAR a ‘Llibres, i punt!”

“Llibres, i punt!” publica una ressenya de CONTES DE TERRAMAR on diu, entre moltes altres coses:

“A través d’una sèrie de personatges nous, anirà relligant el fil de Terramar per omplir els buits que hi havia. Orígens, explicacions, evolució, tot ben trenat perquè obtinguem un retrat molt complet de l’abans, el durant i també del després. Fins i tot es permet algun ‘cameo’ de personatges molt estimats. Però no és només la història, Le Guin es va proposar atorgar als personatges femenins, molt absents en obres de gènere fantàstic, el paper que els pertoca. En aquest recull, el repte va ser superat amb escreix”.

I també:

“No podré agrair mai prou a Raig Verd la feina que està fent per recuperar les obres de Le Guin, amb unes edicions exquisides i una traducció superlativa de Blanca Busquets. Per mi la saga ha anat clarament de menys a més, em va costar entrar en el ritme i la cadència de les històries de Terramar, que són pausats i solemnes”.

“Més enllà d’on xiula el vent fetiller” la ressenya de LES TOMBES D’ATUAN i LA COSTA MÉS LLUNYANA a Caràcters

El número #92 de la revista Caràcters publica una ressenya doble de Les tombes d’Atuan La costa més llunyana, volums que conclouen la primera trilogia de Terramar d’Ursula K. Le Guin. Entre d’altres coses, diu:

“El cicle de Terramar és una saga juvenil. Sí. Però que cap lector caigui en l’error de pensar que això és un demèrit o que les pàgines estan carregades d’infantilisme gratuït. Le Guin tracta el lector com una persona amb plenes facultats i fa una defensa magistral de la literatura més enllà del gènere o de la demografia del seu públic. A través de la vida i aventures d’un mag i de tots aquells amb qui es troba, l’autora treballa un repertori amplíssim de temes. Per exemple, critica sense pal·liatius el bel·licisme i el capitalisme i fa una defensa aferrissada de l’ecologisme i, per sobre de tot, del valor i el poder del llenguatge. Ens convida a reflexionar sobre què vol dir ser conseqüent amb un mateix, com celebrar la vida i acceptar la mort, què implica la llibertat, la importància d’acceptar i confiar en l’Altre. És una saga fantàstica en tots els sentits de la paraula i la literatura en català no pot sinó congratular-se d’aquestes darreres incorporacions.”

“Navegar cap a la maduresa” la ressenya d’UN MAG DE TERRAMAR a Les Rades Grises

Les Rades Grises dedica una extensa ressenya a Un mag de Terramar, el llibre que inaugura el cicle de Terramar d’Ursula K. Le Guin. Entre altres coses, diu:

“Però el quid del llibre és en la lluita interna d’en Ged. Le Guin planteja un context desmilitaritzat en què l’enemic no és exterior, sinó que ha estat l’home que l’ha creat, per vanitat, orgull i arrogància. L’enemic soc jo, no és l’altre. Soc jo qui s’ha de convertir, qui ha de saber i entendre, qui ha d’aprendre a estimar; no l’altre. Tot i que l’ombra sovint se’ns presenta com un monstre fosc, simbòlicament, el que en Ged persegueix de debò és conèixer-se a si mateix, com resava aquell famós lema del santuari de Delfos, a la Grècia clàssica. No es pot fugir de les pròpies pors, perquè no es pot fugir d’un mateix, i l’únic camí cap a la maduresa és girar sobre els propis talons i plantar cara a l’ombra per ser allò que hom ha de ser. “

“Fins i tot els dracs temen el seu nom” la ressenya d’UN MAG DE TERRAMAR a Caràcters

El número doble #90-91 de la revista literària Caràcters inclou una ressenya del primer llibre del cicle de Terramar, Un mag de Terramar, d’Ursula K. Le Guin. Entre altres coses, diu:

“A Terramar, la màgia, l’única força capaç de canviar el món, neix de les paraules. El poder dels personatges no es deriva ni de les armes ni de les intrigues polítiques, sinó de la capacitat d’entendre i fer servir la paraula. I a partir d’aquesta premissa que és l’element vertebrador de la saga, Le Guin ens regala una defensa total i desacomplexada del poder del llenguatge, la literatura juvenil i la literatura fantàstica.”

El Biblionauta publica la ressenya per CONTES DE TERRAMAR

Aquest 8 de març, el web El Biblionauta va publicar una extensa ressenya de Contes de Terramar signada per Edgar Cotes.  Entre d’altres coses, diu:

“Però Contes de Terramar va molt més enllà de ser només una excusa per fer autojustificacions, perquè la Le Guin continua sent la Le Guin. Contes com “Rosafosca i Diamant”, a banda de ser una història d’amor molt tendra, són una al·legoria sobre la identitat i tot el que des de la societat se’ns imposa –de vegades fins i tot sense adonar-nos-en– sobre el que s’espera de nosaltres i el nostre futur, i com de nociu pot ser això per al creixement personal d’un adolescent. I a tot això, se li ha de sumar l’estil poètic al qual ja estem acostumats de tota la saga –i, com sempre, meravellosament traduït per la Blanca Busquets–, que és un complement perfecte a unes històries que contenen unes imatges molt poderoses i uns personatges amb una complexitat psicològica excepcional. De moment, a l’espera de l’últim volum de la saga, Contes de Terramar és sens dubte el millor llibre de tots, segons la meua humil opinió. Le Guin demostra en aquest llibre la seua evolució com a escriptora en tots els aspectes i evidencia per què avui dia continua sent una de les escriptores més reverenciades del gènere fantàstic.”

“Saviesa de Terramar”: la ressenya de CONTES DE TERRAMAR a Les Rades Grises

Les Rades Grises publica una extensa ressenya de CONTES DE TERRAMAR, el cinquè volum del cicle de Terramar. Diu, entre d’altres coses:

Contes de Terramar és un llibre esplèndid per partida doble, perquè aporta molta informació desconeguda sobre Terramar que dona sentit al que havíem llegit als llibres anteriors, i perquè, més enllà de les dades, Le Guin ens ofereix històries profundes i carregades de sentit, que ens interroguen sobre els camins individuals que cadascú emprèn, sobre la màgia entesa com un do simbòlic que tothom posseeix ‒cadascú té els seus propis dons‒ i com aquest camí personal interactua amb la màgia del poder amb majúscules, aquell instrument moral i polític que governa el món”.

Entrevista a Laura Huerga sobre Nnedi Okorafor i Ursula K. Le Guin

La periodista Anabel Vélez entrevista a “La caixa de Pandora” la nostra editora, Laura Huerga, en un programa dedicat a la ciència-ficció. Durant el programa s’ha parlat de Nnedi Okorafor (autora de la trilogia Binti i de Qui tem la mort) i d’Ursula K. Le Guin (autora d’Els desposseïts, La mà esquerra de la foscor, El nom del món és bosc i el cicle de Terramar).

‘El nom del món és bosc’, al blog ‘Paraula de Mixa’

El blog “Paraula de Mixa” recull una ressenya de “El nom del món és bosc” on es diu, entre d’altres coses:

“És una lectura punyent que ens fa reflexionar sobre el pitjor i millor de la humanitat”.

I també:

“A més, Le Guin aprofundeix en la desconnexió dels humans amb la natura i el nostre subconscient (…)”.

I, encara:

“Si encara no heu llegit cap obra de l’univers de ciència-ficció de Le Guin, trobo que “El nom del món és bosc” pot ser un punt de partida perfecte (…)

 

‘El nom del món és bosc’, a Ràdio 4

El programa que dirigeix i presenta Pilar Sampietro a Ràdio 4, ‘Vida verda’, ha entrevistat la traductora d”EL NOM DEL MÓN ÉS BOSC’, Blanca Busquets, que ha dit, entre moltes altres coses:

“Le Guin no explica un futur possible, sinó que parla de destruccions massives de cultures que Occident ja ha practicat, tant a l’Àfrica com a l’Àsia”.

 

‘El nom del món és bosc’, al ‘Culturacas’

La ressenya la firma Anabel Vélez i diu, entre d’altres coses:

“Parece increíble que un libro escrito en 1972 pueda estar de tanta actualidad. Todo lo que explica Ursula K. Le Guin podría aplicarse perfectamente al mundo en el que vivimos. Casi cincuenta años después, no hemos aprendido nada”

I també:

“No hay más que decir. Leed El nom del món és bosc y disfrutar de otra obra maravillosa de Ursula K. Le Guin, pero también sed conscientes que lo que cuenta no es tan ciencia ficción como parece”.

‘La Directa’, sobre ‘La mà esquerra de la foscor’: “exquisida” i “excepcional”

‘La Directa’ publica una ressenya sobre ‘La mà esquerra de la foscor’, d’Ursula K. Le Guin, que signa Anna Celma. Diu aquesta periodista:

“En aquesta novel·la de ciència-ficció, guardonada amb els premis Hugo i Nebula, l’autora manté la seva mestria en l’escriptura excepcional amb una profunda mirada antropològica (…)”.

I també:

“Escrita l’any 1969, La mà esquerra de la foscor continua sent una exquisida posada en qüestió de les estructures de poder i del binarisme de gènere”.

‘La costa més llunyana’, a Les Rades Grises

El tercer llibre de la primera trilogia de Terramar, ‘La costa més llunyana’, és l’últim que hem publicat aquest 2020 i Les Rades grises li dedica un article molt elogiós, titulat “Le Guin i la recerca de l’harmonia”. Al començament de l’article, de fet, l’elogi és per a tota la trilogia, perquè hi diu:

“Són tres llibres extraordinaris. Fantasia èpica d’alta volada, reflexiva i punyent, filosòfica, amb voluntat de transformació personal, psicològica i social”.

Literatura de ciència ficció i fantasia en català

A l’espai FactorF, una de les seccions setmanals del programa de Ràdio Vilafant “Fem Campana” i que també es publica en forma de podcast, van dedicar un programa a la ciència-ficció en català, on es va parlar d’alguns dels nostres llibres i de la nostra subscripció a l’Aixeta, així com d’algunes de les editorials que estan publicant llibres d’aquest gènere a Catalunya, com Mai Més Llibres o l’Editorial Chronos. Us el recomanem!

Ressenya de La mà esquerra de la foscor

La Nati Comas escriu una ressenya de La mà esquerra de la foscor, d’Ursula K. Le Guin, al web Sonograma Magazine.
“Si la vàreu llegir ja fa temps, torneu-hi, la traducció catalana de la Blanca Busquets és magnífica. I si no l’heu llegit, ja sabeu… L’audàcia de Le Guin és emocionant.”

Sense possessius ni possessions

Adam Martín ressenya “Els desposseïts” d’Ursula K. Le Guin a Catorze:

Els al·lèrgics a la ciència-ficció es farien un favor si aparquessin els prejudicis i el llegissin: aquí no hi ha faramalla tecnològica que distregui més enllà de l’estrictament necessària i aquesta novel·la, com tantes altres del gènere no és, com deia l’autora, “una advertència nefasta ni un projecte sobre el que hauríem de fer”, sinó un recordatori sobre la infinita varietat de maneres en què la humanitat acaba sempre en el mateix lloc.

Els desposseïts d’Ursula K. Le Guin

Marta Vilà ens escriu una ressenya sobre Els desposseïts al mitjà de comunicació digital Núvol:

Definitivament, Els desposseïts és una novel·la que supera totes les expectatives; una veritable oda a l’autocrítica i a l’inconformisme que revifa l’esperança d’una civilització ideal, fantàstica i utòpica.