Esteu veient les notícies relacionades amb Ursula K. Le Guin (Veure-les totes)

‘El nom del món és bosc’, a Ràdio 4

El programa que dirigeix i presenta Pilar Sampietro a Ràdio 4, ‘Vida verda’, ha entrevistat la traductora d”EL NOM DEL MÓN ÉS BOSC’, Blanca Busquets, que ha dit, entre moltes altres coses:

“Le Guin no explica un futur possible, sinó que parla de destruccions massives de cultures que Occident ja ha practicat, tant a l’Àfrica com a l’Àsia”.

 

‘El nom del món és bosc’, al ‘Culturacas’

La ressenya la firma Anabel Vélez i diu, entre d’altres coses:

“Parece increíble que un libro escrito en 1972 pueda estar de tanta actualidad. Todo lo que explica Ursula K. Le Guin podría aplicarse perfectamente al mundo en el que vivimos. Casi cincuenta años después, no hemos aprendido nada”

I també:

“No hay más que decir. Leed El nom del món és bosc y disfrutar de otra obra maravillosa de Ursula K. Le Guin, pero también sed conscientes que lo que cuenta no es tan ciencia ficción como parece”.

‘La Directa’, sobre ‘La mà esquerra de la foscor’: “exquisida” i “excepcional”

‘La Directa’ publica una ressenya sobre ‘La mà esquerra de la foscor’, d’Ursula K. Le Guin, que signa Anna Celma. Diu aquesta periodista:

“En aquesta novel·la de ciència-ficció, guardonada amb els premis Hugo i Nebula, l’autora manté la seva mestria en l’escriptura excepcional amb una profunda mirada antropològica (…)”.

I també:

“Escrita l’any 1969, La mà esquerra de la foscor continua sent una exquisida posada en qüestió de les estructures de poder i del binarisme de gènere”.

‘La costa més llunyana’, a Les Rades Grises

El tercer llibre de la primera trilogia de Terramar, ‘La costa més llunyana’, és l’últim que hem publicat aquest 2020 i Les Rades grises li dedica un article molt elogiós, titulat “Le Guin i la recerca de l’harmonia”. Al començament de l’article, de fet, l’elogi és per a tota la trilogia, perquè hi diu:

“Són tres llibres extraordinaris. Fantasia èpica d’alta volada, reflexiva i punyent, filosòfica, amb voluntat de transformació personal, psicològica i social”.

Literatura de ciència ficció i fantasia en català

A l’espai FactorF, una de les seccions setmanals del programa de Ràdio Vilafant “Fem Campana” i que també es publica en forma de podcast, van dedicar un programa a la ciència-ficció en català, on es va parlar d’alguns dels nostres llibres i de la nostra subscripció a l’Aixeta, així com d’algunes de les editorials que estan publicant llibres d’aquest gènere a Catalunya, com Mai Més Llibres o l’Editorial Chronos. Us el recomanem!

Ressenya de La mà esquerra de la foscor

La Nati Comas escriu una ressenya de La mà esquerra de la foscor, d’Ursula K. Le Guin, al web Sonograma Magazine.
“Si la vàreu llegir ja fa temps, torneu-hi, la traducció catalana de la Blanca Busquets és magnífica. I si no l’heu llegit, ja sabeu… L’audàcia de Le Guin és emocionant.”

Sense possessius ni possessions

Adam Martín ressenya “Els desposseïts” d’Ursula K. Le Guin a Catorze:

Els al·lèrgics a la ciència-ficció es farien un favor si aparquessin els prejudicis i el llegissin: aquí no hi ha faramalla tecnològica que distregui més enllà de l’estrictament necessària i aquesta novel·la, com tantes altres del gènere no és, com deia l’autora, “una advertència nefasta ni un projecte sobre el que hauríem de fer”, sinó un recordatori sobre la infinita varietat de maneres en què la humanitat acaba sempre en el mateix lloc.

Els desposseïts d’Ursula K. Le Guin

Marta Vilà ens escriu una ressenya sobre Els desposseïts al mitjà de comunicació digital Núvol:

Definitivament, Els desposseïts és una novel·la que supera totes les expectatives; una veritable oda a l’autocrítica i a l’inconformisme que revifa l’esperança d’una civilització ideal, fantàstica i utòpica.