Daniel Gasol és entrevistat a doble plana per Maria Palau al diari El Punt Avui amb motiu de la publicació del llibre ART (IN)ÚTIL. Es diu, entre d’altres coses:
“- Aquesta pregunta és la clau del llibre: són els artistes realment lliures a l’hora de crear?
Els artistes ja no som artistes, si és que un dia ho vam ser: intentem ser assalariats. Que el sistema laboral ha influït en les maneres de fer artístiques, ho veiem també en paraules com indústries culturals, producció cultural, consum cultural… O en aquesta aura romàntica que es posa a les fàbriques de creació, que esquiven tota l’explotació, i inclús morts, que hi va haver allà dins. Arrosseguem encara la idea d’artista que ha de malviure per poder crear bé. Què vols que et digui. Evidentment que en els pitjors moments aflora molt la creativitat i no entesa estrictament des del prisma de les arts. Les persones que tenen pocs recursos han de ser creatives per sobreviure. L’anarquista Lucio Urtubia va aprendre a falsificar xecs amb plaques de metall del Citybank i va provocar un col·lapse mundial que va obligar a crear nous sistemes de seguretat per detectar-los. Això és d’una creativitat brutal. La forma més lliure de fer art és quan fas alguna cosa sense esperar res a canvi. La meva mare fa quadres a punt de creu, que no els acaba mai, sovint sense seguir cap patró, com a espai terapèutic “per trobar el seu petit moment per ella i pensar en les seves coses”, dit amb les seves paraules. I el meu pare, observant el cicle natural, ha trobat una forma de conrear el seu hort que fa que creixin més verdures, i aquest excedent el regala. Què hi ha més artístic que això que t’ajuda a estar bé i que ajuda a estar bé els altres? Si és art o no, jo no ho sé, no soc ningú per dir-ho.
– Útil, en qualsevol cas.
L’art és útil sempre que esdevé fora d’uns marcs dominants que t’obliguen a pensar i a fer les coses d’una determinada manera. L’art és un dels pocs espais de llibertat que encara ens queden per poder ser. L’hem d’aprofitar. Per al meu últim projecte, he entrevistat en Quico, que fa els dibuixos que vol i els ven pels carrers del Raval a les nits. És menys artista que un artista que exposa al Moma? Des de la lògica capitalista, sí, és clar. L’operació per considerar la cuina com a gastronomia cultural capitanejada per Ferran Adrià a la Documenta és l’exemple de com s’entenen la cultura i les pràctiques artístiques: una etiqueta de prestigi i privilegi.