El Premi Nobel de Literatura se l’ha emportat la bielorussa Svetlana Aleksiévitx, que durant la seva trajectòria ha combinat la literatura amb el periodisme. S’interpreta com unreconeixement dels Premis Nobel al reportatge periodístic, pendent des que va ser candidat el periodista i escriptor polonès Ryszard Kapuscinski. L’Acadèmia Sueca ha valorat el seullenguatge descriptiu del sofriment i el valor.

Svetlana Aleksiévitx ha escrit novel·les en què explica la situació del seu país des de la Segona Guerra Mundial fins a l’actualitat. L’únic llibre que se n’ha traduït al castellà és “Voces de Chernóbil”, el 1997, que va rebre el Premi Cercle de Crítics dels Estats Units al millor llibre generalista de no ficció, i el Premi de la Pau dels llibreters alemanys. El llibre recull informació recopilada durant anys després d‘haver entrevistat més de 500 persones que van ser testimonis del desastre de Txernòbil. S’hi expliquen les vides diàries dels ciutadans afectats,tan físicament com psicològicament.

Aviat sortirà la primera obra traduïda al català de l’escriptora bielorussa: “Temps de segona mà. La fi de l’home roig”, publicada per Raig Verd. El llibre, que apareixerà d’aquí dues setmanes, parla de la població de l’antiga Unió Soviètica. “L’home soviètic encara és viu”, ha escrit, perquè malgrat que a partir de la desmembració de la URSS van néixer nous estats, els seus habitants són fills del socialisme i, per tant, són “veïns de memòria.”