L’obra d’Aleksiévitx segueix impactant i commovent els lectors. A través d’una crítica de La pregària de Txernòbil, David Claret ens explica per què els llibres de la Premi Nobel són tan colpidors i per què són necessaris per entendre no només el passat, sinó també la nostra societat actual:

Aleksiévitx subtitula el llibre amb unes paraules que, parlant del passat, sorprenen: Crònica del futur. I ho explica: «A Txernòbil es recorda sobretot la vida “després de tot”: els paisatges sense gent, un camí cap al no-res.» I conclou: «De vegades m’ha semblat que escrivia sobre el futur.» I em demano: tot aquest desconcert, tot aquest no-entendre-res del que pot venir demà, és el futur que ens espera?