Laia Mauri firma un article a Núvol sobre FEMINISME INTERROMPUT. Hi comença dient:

“És 2020 i el feminisme és vilipendiat. Surten youtubers de sota les pedres abordant la masculinitat des de les postures més reaccionàries possibles. Una ofensiva d’extrema dreta contra el feminisme i els drets de les dones avança imparable pel món. La reina d’Espanya es proclama feminista, Margaret Tatcher és un referent d’empoderament i Amancio Ortega ha omplert tots els armaris de Girl Power. Davant d’això, la mandra s’apodera de les militants feministes, la desídia i l’apatia regnen entre els espais alternatius. La incapacitat d’imaginar com sortir d’aquest atzucac es fa irrespirable. És en aquest context desolador i desesperat, que Lola Olufemi, jove feminista negra, irromp des de Londres amb força fent-ho trontollar tot. Des de l’optimisme de la voluntat –terme encunyat per Gramsci– aquesta autora ja ens avança a la introducció de Feminisme interromput (Raig Verd) que el seu objectiu és imaginar i crear un món més digne, just i alliberador per a tothom”.

Sobre l’estil d’Olufemi i aquesta obra en concret, diu Laia Mauri:

“La ploma d’Olufemi és didàctica i punyent alhora, fent accessibles propostes polítiques que d’entrada poden crear rebuig o confusió. Per exemple, desgrana les idees entorn de l’abolició de la policia i les presons, que sovint poden sonar inicialment intimidadores, amb una estructura lògica i intel·ligible. Primer mostra clarament per què aquests sistemes afecten negativament la nostra societat i, en particular, als grups oprimits i, posteriorment, explica com un enfocament basat en la comunitat pot ser preventiu, abordant les problemàtiques des d’una lògica estructural i no des del dany individual”.

Conclou Laia Mauri:

“Aquest llibre no estarà estampat en samarretes de grans multinacionals, però és de lectura recomanada a qualsevol que senti neguit davant la injustícia del món.”