A Kenya faríem una parada al poble de Ngugi. No ben bé al seu poble, que trobaríem arrasat, sinó al nou conglomerat de pobles com un camp de concentració que va crear l’Imperi britànic a la seva època. Demanaríem de conèixer la mare de Ngugi, i amb l’estómac satisfet per menjar aquelles patates escalivades al foc, li demanaríem per la seva insistència a demanar-li a Ngugi com ho feia a l’escola, amb aquella pregunta curiosa però intel·ligent: T’has esforçat al màxim? Fins i tot quan treia 10 sobre 10.
A la Casa de l’Intèrpret, Ngugi wa Thiong’o