Pol Torres publica a Núvol un article on ressenya El món de Rocannon, la darrera obra que hem publicat a Raig Verd d’Ursula K. Le Guin i, precisament, la primera que va publicar aquesta mestra de la ciència-ficció. Diu Torres:
“El debut novel·lístic de Le Guin ja conté l’embrió de les futures obsessions de l’autora: el xoc cultural, la fascinació per la pluralitat d’històries –el pròleg és en si mateix un conte autoconclusiu dintre de la novel·la–, la contraposició d’estructures d’estat antagòniques, l’ecologisme, les connexions entre llengua i cultura, la crítica contra l’imperialisme i la ubiqua retòrica anticolonialista; aquests dos últims esperonats per l’oposició de l’escriptora a la guerra del Vietnam. Una argamassa de passions i conviccions que acaben donant forma a una odissea insospitada, on la figura heroica de Rocannon, més enllà de l’empresa que agullona les seves passes, acaba descobrint els perversos engranatges que sostenen la mateixa noció d’alteritat: qui és «l’altre» en aquest racó llunyà de l’univers, on portentoses criatures alades cohabiten en harmonia amb follets, troglodites, fades i guerrers de noble esperit?”.
I afegeix:
“Amb tot, El món de Rocannon és una lectura senzilla carregada de vigència. Aventurar-se a desxifrar el seu secret vital és agosarat, però potser és tan planer com el fet de tornar a l’essència del que significa coexistir, respecte i comprensió, i emmantellar-ho amb una capa d’ingenuïtat que resisteixi qualsevol intent espuri de reinterpretació. Segurament la influència d’aquest llibre, com la de Le Guin, duri eons, i acabi il·luminant la futura era espacial. Perquè la seva és una fórmula inesgotable: una història complexa amb arquitectura de rondalla, un relat d’inspiració mitològica que pot ser alhora una excel·lent porta d’entrada a la lectura pels més petits i un remei transformador contra els prejudicis d’aquells que bandegen el gènere especulatiu com un cas de literatura menor”.