Ali Smith i la tardor infinita

Carlota Rubio ressenya Tardor, l’obra amb què Ali Smith obre el seu celebrat quartet estacional, a Núvol. No us perdeu la seva visió sobre la novel·la!

A Tardor, Smith es relaciona a partir de la literatura amb el seu present més directe transcendint-lo. […] una autora que juga amb precisió i delicadesa amb la dialèctica entre passat i present per acostar-se d’una forma molt personal a les quatre qüestions universals de sempre (i quina gran obra no fa el mateix?). La tardor d’Ali Smith, doncs, no és fosca: fuig del pessimisme que podria desprendre’s d’un ambient proper a la distòpia per desvelar-nos la bellesa i la humanitat que resten al seu nucli.