Així subtitula Sergi Pàmies el seu article al diari La Vanguardia del passat dos de novembre. Una notable ressenya sobre una nouvelle, El jove Nathaniel Hathorne, brillant.

“Sabaté ha escrit una història d’històries que instrumentalitza les referències explícites -Melville, Kafka, Hawthorne, Ocampo, Bioy Casares, Vargas Llosa, Borges- per avançar, retrocedir, intrigar i fascinar. L’autor ho defineix com un joc literari autoreferencial. El joc, però, també té a veure amb la força de les vocacions i la naturalesa, sovint irreal i atzarosa, de les decisions vitals que prenem i que, retroactivament, disfressem de destí. Com més viciós sigui el lector, més elements tindrà per assaborir les prestacions d’un text escrit amb una deliberada voluntat de gènere -el que respon, per entendre’ns, a l’etiqueta fantàstic- però que, alhora, aconsegueix despentinar-nos amb ventades de realisme introspectiu. El llibre està editat per Raig Verd, un segell editorial dels anomenats petits (relativament nou) que es consolida com a proveïdor fiable d’alegries per a lectors, viciosos o no.”