Mai ningú ens ha explicat Rússia i l’est del nostre continent tal com ho fa Aleksiévitx. A través de les seves paraules, tot es fa proper i s’amplifica, perquè ho puguem veure: com a un miop, quan l’hi posen les seves primeres ulleres… «Ah, ja ho veig, no hi ha cap misteri! Són com nosaltres!» podria dir qualsevol lector occidental de la Nobel d’enguany. I vet aquí el seu enorme i estrany valor: fer senzilles les coses, ordenar-les en el cosmos literari. Potser l’únic possible?