Com el viatger etern que ha projectat en les seves obres, com ell mateix en els llibres de viatges, Handke ens ofereix un recorregut a través d’un dia d’aquest actor retirat, que se sotmet a un sever exercici d’introspecció, amb fragments d’un realisme aclaparador: “Trobava a faltar l’amor. El trobava a faltar cada dia, de vegades menys dolorosament, de vegades com el dolor més punyent; fos com fos, un dolor diari. Aquesta falta d’amor el revoltava, entre altres coses també contra si mateix, però en definitiva més enllà d’ell mateix.”