Com en moltes obres de l’art contemporani, l’obertura a la multiplicitat de sentits és aquí absoluta, perquè no importa tant el que vol dir com el fet de deixar-se endur per les sensacions que es van provocant al llarg de la lectura; més que no pas el què o el per què, és important el com. […] S’inscriu en la gran tradició literària que, des de Kafka o Beckett, ens ensenya que sovint són, més interessants les preguntes que les respostes.