Francesc Bombí-Vilaseca signa una ressenya d’ENSENYAR PENSAMENT CRÍTIC, de bell hooks, a La Vanguardia. Hi diu, entre d’altres coses:

“bell hooks, pedagoga, escriptora i activista feminista i antiracista radical, que va néixer el 1952 i va morir el desembre passat. Just llavors l’editorial Raig Verd tenia a les mans les galerades d’Ensenyar pensament crític (traducció de Josefina Caball), una pedra més per donar a conèixer l’obra d’aquesta autora que cada dia sembla més fonamental”.

I també:

“L’editora Laura Huerga creu que ara ja fa un temps que “la seva obra intel·lectual s’ha anat reivindicant, en part perquè es busquen altres veus, no masculines, no blanques, que ofereixin altres mirades, i la seva ha sigut una descoberta especialment lluminosa”.

I, encara:

“Atesa l’explosió actual d’edicions, és fàcil preguntar-se com podia estar tan invisibilitzada. Huerga ho té clar: “Perquè era una dona negra que treballava en escoles de segona, encara que fos buscat”. Però és una veu referencial “precisament perquè els temes que planteja són universals, les opressions, forces de poder i jerarquies són transversals, però també les solucions que ella proposa: el reconeixement de l’altre, la mirada d’igual a igual, i tot allò que es pugui enfocar des de l’amor, entre cometes i en un sentit molt ampli”. “Al final –conclou Huerga–, el que mou cap a la polarització, i el que alimenta l’extrema dreta és aquesta defensa d’allò individual, i de l’odi a l’altre. Ella estimula precisament el pensament crític, la diferència d’opinions i el debat per apropar-se i arribar a nous llocs”. Més llibres, més lliures, més pensament crític”.