Un mèrit indiscutible del llibre són els diàlegs: breus, gairebé lacònics, reprodueixen a la perfecció la contenció d’uns personatges que estan més acostumats a tractar amb bèsties que amb homes i amb donés, i que s’enfronten a la vida amb un vocabulari limitat, que cabria a dins d’un pot de llet. Com sempre, el mèrit de l’escriptor holandès és fer veure que no en té més, de vocabulari, i posar les paraules justes en el moment adequat. A dalt tot està tranquil és una novel·la discreta i lenta, que deixa un pòsit de tristesa al cos, però que deixa lluir algun raig d’esperança, potser de color verd. Un encert de la nova editorial barcelonina Raig Verd.