Deu oques blanques confirma les hipòtesis positives que sorgien després de la lectura de la primera novel·la. Bakker és l’autor de la solitud, del detall i del silenci en la trama i en l’estil, perquè lluny d’incórrer en l’ensopiment i l’alentiment, aconsegueix nodrir la ficció d’elements de suspens que atrapen de seguida. Al final, el més important no és aclarir els dubtes o saber què li passa a la protagonista, sinó haver-la acompanyat en el procés vital que l’ha dut fins on és.