Neus Busqueta publica al seu Instagram (on fa recomanacions de llibres) una ressenya de DUNE que diu així:

Quan els Atraides són cridats per l’emperador a fer-se càrrec del planeta Arrakis, el duc Leto i els seus es posen sobre avís sabent que van a una trampa orquestrada pels seus majors rivals, els Harkonen. Tot i així, accepten les ordres de l’emperador, i esperen poder comptar amb els habitants d’aquest planeta gobernat pel sol i la sorra, on l’aigua és el tresor més preuat.

Quan els Harkonen posen en marxa el seu pla per acabar amb els Atreides, en Paul, el fill del duc i la seva mare, es veuran obligats a refugiar-se en les profunditats d’aquest planeta, on seran acollits pels fremens, els seus habitants. Aquestes tribus veuran en el Paul al messies que portaven tota la vida esperant, un messies que els alliberarà dels opressors. En Paul se n’adonarà que certament, ell és diferent a la resta, i acceptarà el seu destí, serà realment l’escollit?

Dune és una de les obres de ciencia ficció més importants de la literatura. Aquesta novel·la és l’inici d’una saga de més de 20 llibres i l’inspirador de varies adaptacions cinematogràfiques, no només sobre Dune, doncs películes com “La Guerra de les Galàxies” estan clarament inspirades en aquesta novel·la.

Un llibre on hi ha lloc per la guerra, l’amor, les intrigues polítiques, la religió, l’amistat i la familia. Un manifest ecologista, que posa en valor el canvi climàtic que vivim i que ens hauria de servir com avís per al que ens espera.