Manel Haro signa aquesta crítica de ‘Tardor’ per a ‘Llegir.cat’. En la peça, s’hi diu, entre d’altres coses:

“(…) en català [en referència a Ali Smith] la trobem gràcies a l’aposta de Huerga fa uns anys amb la publicació de Com ser-ho alhora i L’accidental. Smith és una d’aquelles autores marca per a Raig Verd, com ho és Ngũgĩ wa Thiong’o o Svetlana Aleksiévitx, fruit de l’esforç i la tenacitat d’una editora que vol fer gran la literatura que es publica en català gràcies a traduir autors de gran qualitat i de referència arreu del món”.

I també:

“L’escriptura d’Ali Smith demana la implicació emocional del lector. No és una escriptura convencional, hi ha poesia, però també hi ha formes narratives que remarquen la sensació de confusió -o de desorientació- de l’argument. (…) Tardor és una novel·la que ens remou, que ens interpel·la, que ens fascina, és el retrat d’una societat que s’ha tornat estranya, però en la qual encara es manté viva la bellesa. I l’esperança”.