Raül Maigí destaca l’aparició de Les dotze direccions del vent en «una edició preciosa que mereix ser a totes les biblioteques» i reflexiona sobre la prosa de Le Guin:

«La prosa amable i lluminosa de Le Guin planteja històries de ciència-ficció que no s’endinsen en tecnologia complexa, perquè ella està més interessada en la biologia, la psicologia i els fins especulatius de l’astronomia o la física.»