Aquest dilluns, 7 de setembre, s’ha presentat ‘Cap altre amic que les muntanyes’ a la llibreria La Memòria, amb la participació de la filòsofa Marina Garcés i l’assessora pedagògica d’Open Arms Ángeles Schjaer, moderades per la periodista Anna Guitart. L’acte, que s’ha pogut seguir a través del canal de youtube de la llibreria, ha començat amb una introducció d’Anna Guitart, que ha situat el llibre i ha explicat que es tracta del relat escrit a través de whatsapp de forma clandestina del periodista i escriptor kurd Bezhrouz Boochani, empresonat il·legalment a l’illa de Manus després d’intentar arribar a Austràlia per mar. 

“L’illa d’Austràlia, que era com la terra promesa, acaba sent el botxí”, ha explicat Guitart, tot demanant a Ángeles Schjaer, d’Open Arms, si això li resultava sorprenent. “A mi ja no em sorprèn res”, ha respost Schjaer. “Nosaltres això ho vivim a diari al Mediterrani, on trobem gent que surt de Líbia de mercats d’esclaus, després de ser maltractats durant anys, on les dones –i els homes també però ho expliquen menys- han estat violades… Aquesta situació estem acostumats a viure-la diàriament, i la vulneració de Drets Humans no és només de Líbia sinó de tota Europa”. En aquest sentit, Schjaer ha recordat que “a Europa tenim abocadors d´éssers humans, als quals hem posat el nom de ‘camps de refugiats’ per no dir-los pel seu nom”.

A continuació ha estat el torn de Marina Garcés. “Boochani parla de la complicitat dels ciutadans, de nosaltres, d’aquest fer veure que no sabem. I no estem parlant d’un cas excepcional, estem parlant del nostre present”, ha dit. Garcés ha comparat la situació actual amb el passat recent. “Mirem enrere, en el cas dels camps d’extermini nazis, i diem: “Com va poder ser?”. Nosaltres, avui, som els alemanys, els suïssos… que aleshores van mirar cap a una altra banda”. Per aquesta filòsofa, però, “apel·lar només a la culpabilitat no serveix de res”. Per contra, ha dit, “és més efectiu plantejar-nos quines respostes tenim per canviar les coses al nostre voltant”. 

Ángeles Schjaer hi ha estat d’acord. “Quan fem xerrades d’Open Arms, molta gent se’ns acosta i diu que vol fer quelcom, i nosaltres els responem que comencin pels seus primers deu  metres”, ha dit. Per Schjaer, “hem de revisar la forma com tractem la gent que ve de fora. Per què ens molesta el negre pobre que ve amb pastera i no pas el negre ric que juga al Barça?”, s’ha demanat. 

En aquest moment Anna Guitart ha fet notar que una de les coses que reclama l’autor de ‘Cap altre amic que les muntanyes’, Bezhrouz Boochani, és el fet de tenir una veu. Marina Garcés li ha contestat així: “La veu no és només tenir accés als mitjans, és poder parlar d’una determinada manera. Per què hi ha existències en què no es pensa mai?”.

A continuació, Guitart ha demanat a la representant d’Open Arms pel seu programa d’educació a les escoles. “Pretenem que els nens, des que són petits, aprenguin a pensar per ells mateixos. Els fem una exposició del que és la migració, i els expliquem com nosaltres, en lloc d’afavorir la circulació pel món, ens dediquem a posar fronteres”, ha explicat l’assessora pedagògica d’aquesta oenagé que rescata persones al mar. 

Marina Garcés ha reflexionat sobre el llibre ‘Cap altre amic que les muntanyes’ en termes filosòfics. “El llibre ens dóna unes claus de lectura que van més enllà de la denúncia concreta. Ens fa plantejar: Si tot això ho permetem nosaltres, qui som nosaltres? En aquest sentit, el llibre actualitza i desplaça el clàssic de la filosofia ‘Vigilar i castigar’ de Foucault”.

Davant el comentari d’una de les quaranta-una persones que han estat espectadores de la presentació on-line, la qual ha demanat més detalls des de l’aspecte literari de l’obra, Garcés ha explicat el següent: “El llibre és d’una riquesa literària impressionant”. I ha afegit: “La linealitat de l’obra no treu que estan passant coses contínuament, és molt sensorial, sentim des de l’olor dels lavabos fins l’olor de la gana de què parla l’autor”. “Per mi és com un gran conte moral, que va més enllà de la crònica periodística o del testimoni personal”, ha conclòs.