Handke narra la incomunicació i la tristesa universals aplicades al subjecte esqueixat mentre col·lecciona percepcions socials, polítiques, sentimentals, naturals i atzaroses sobre una base de comèdia màgica que prova de salvar-ho tot. Saturat de serietat i guerra, l’home anhela el riure enmig de la faula de l’hecatombe.