El Vicepresident del PEN Català a les Illes Balears i membre del Comitè d’Escriptors Perseguits, Miquel Àngel Llauger, ha escrit un article titulat: “Behrouz Boochani i els expulsats de la civilització”. Hi diu, entre d’altres coses:

“Què són els centres d’asil o de detenció offshore sinó les noves versions de l’expulsió a terra de bàrbars? Austràlia és un dels països que més ha practicat aquesta modalitat tan humanitària d’enviar lluny, molt lluny, els que fugen de la pobresa o de la persecució. Com que al Pacífic hi ha moltes illes, ha pogut actualitzar una modalitat de condemna que també varen practicar els romans: la relegatio in insulam. La mar fa de barrots. La història universal en va plena”.

I també:

“El centre de Manus ha cobrat notorietat gràcies a la magnífica crònica literària que en va fer un dels seus estadants. Behrouz Boochani és un periodista i intel·lectual, defensor de la seva llengua i la seva cultura kurdes, que va haver de fugir de la repressió a què el sotmetia el país dins les fronteres del qual li havia tocat néixer: Iran. Arribat a Austràlia, les autoritats el varen enviar al centre de detenció de Manus. La seva història il·lustra molt bé els avantatges d’aquestes instal·lacions offshore: sense l’escrutini de tribunals, de premsa o d’entitats ciutadanes, poden privar els detinguts de drets tan elementals com el de comunicar-se amb els seus amics o la seva família. Però Boochani va aconseguir un mòbil de contraban i, whatsapp rere whatsapp, va confegir una crònica literària, crua però amarada de lirisme, que va acabar per esdevenir un èxit literari internacional. La va escriure en farsi, i l’amic que rebia els seus missatges la va anar traduint  a l’anglès. Es titula Cap altre amic que les muntanyes, ha aparegut en català gràcies a l’editorial Raig Verd, i entre els guardons que l’autor ha merescut hi ha el premi Veu Lliure del PEN Català”.