Amb el títol “Un perruquer al pitjor accident aeri de la Història”, Adrià Puértolas escriu a El Nacional sobre EL FILL DEL PERRUQUER, la darrera novel·la de Gerbrand Bakker. Puértolas recull les impressions de l’autor quan va ser a Barcelona fa cosa d’un mes i escaig. Diu, per exemple:

“En la novel·la, s’hi reconeix a cada pàgina el característic estil de l’escriptor. Ple de diàlegs curts i veloços, hi domina també l’ús del silenci, que tant serveix per crear tensió al lector com un mecanisme narratiu que fa avançar les situacions en què conviuen diferents personatges. I de la mà d’aquest, l’absència de metàfores, que Bakker defensa aferrissadament. “No faig servir mai metàfores, quan me’n trobo una em treu de la història. Les trobo pretensioses, no vull obligar els meus lectors a passar-ho”, diu.”

O també:

“Bakker fa gala d’un humor àcid i esmolat, que també aplica a l’univers literari i a la figura de l’escriptor. “No m’agraden els escriptors que fan el paper d’escriptors. S’espera d’ells que siguin com un Déu, omniscients”, sentencia. Explica que es pren l’escriptura com una feina intangible, que ell mateix no entén del tot bé com funciona o d’on ve. “M’esforço a no pensar quan escric”, rebla.”