Tina Vallès publica un article a Vilaweb sobre UNA WOOLF PRÒPIA, d’Ali Smith. Hi diu, entre d’altres coses:

“Smith inventa una figura que la fa encarar-se amb aquesta mitificació i mistificació de Virginia Woolf i en diàleg amb aquesta figura exposa la seva devoció i l’estudia a fons i fins i tot se la retreu. I, fent tot això, què aconsegueix? Eixampla les parets del temple woolfià, del seu i del nostre, de totes les amants de Woolf que la llegim a ella perquè ella llegeix la Woolf, i llegir Smith és llegir Woolf sense que llegeixis Woolf, i ja no és tant el que ella digui, el que Ali Smith escrigui, com el que tu llegeixes que ella escriu perquè llegeixes des del teu temple.”

I també:

·Gairebé un segle després d’Una cambra pròpia, Ali Smith torna al text de Woolf i el rellegeix i reinterpreta des del seu temps i el seu espai perquè qui llegeix hi torni també des de la lectura pròpia i la de Smith superposades, en un joc de veus a tres bandes, de Woolf, Smith i la figura jove que es rebel·la, que es teixeix amb la nostra veu lectora, lectora de Woolf i lectora de Smith.”