El País elabora una llista amb els 10 millors llibres africans del 2017, i Desplaçar el centre n’és un d’ells.

La preocupación de Ngugi por desplazar el centro en dos sentidos, entre naciones (“Lo que se refiere a Occidente se convierte en lo universal, y lo que se refiere al tercer mundo se convierte en lo local”) y dentro de cada nación, ha sido el motor continuo de su obra y pensamiento. La próxima campaña que promoveremos en torno a él ya la adivináis: #NgugiwaThiongoNobel2018.

El Festival Literari Internacional de Paraty, al Brasil, ha reunit Ngũgĩ wa Thiong’o i Richard Flanagan en una taula rodona. Tot un luxe. En una moment de la xerrada, Ngũgĩ es pregunta què fa el torturador quan arriba a casa. La resposta de Flanagan fa esgarrifar. No us perdeu l’article que ha publicat el diari portuguès Público sobre aquesta xerrada.

Librotea El País va demanar a la llibreria Calders la seva opinió per elaborar una llista amb els millors llibres del 2017. Desplaçar el centre de Ngugi wa Thiong’o està entre els primers.

Albert Font-Tarrés ens parla de Descolonitzar la ment i Desplaçar el centre:

Thiong’o recorda que: «una comunitat és realment lliure quan controla totes les eines, els instruments i els mitjans per a la seva supervivència física, econòmica, política, cultural i psicològica. En resum, quan controla els mitjans i el context de la seva supervivència i els seu desenvolupament integrats». Deixeu-me fer-hi una aportació pròpia redundant: els mitjans de comunicació inclosos.

La Contra de La Vanguardia ens comparteix l’entrevista a Ngũgĩ wa Thiong’o. Una entrevista més aviat personal, on l’escriptor africà defineix amb sàvies reflexions què és o què hauria de ser la humanitat:

M’agrada passejar entre flors, contemplar-les, perquè totes són diferents i cap no és més flor que una altra, són esplendoroses en la seva multiplicitat de colors. De la mateixa manera cap ésser humà no és més ésser humà que un altre.

 

Francesc Serés argumenta per què les obres de Thiong’o són peces fonamentals de la literatura mundial:

Quan l’obra d’un autor uneix pensament i vivència; quan la literatura i l’assaig es fonen en els seus llibres; quan les idees que es troben en les pàgines marquen un abans i un després en la manera que tenim de veure el món; quan cada paràgraf connecta parts del món i del cervell que semblava que es necessitaven, aleshores, el lector sap que el text forma part d’aquells llibres que tota literatura espera. I aquest és el cas dels dos llibres de Ngugi wa Thiong’o Descolonitzar la ment i Desplaçar el centre.

Pels que no hi vau poder ser en persona, Anna Punsoda us acosta la crònica de la conferència de Thiong’o:

Per explicar-nos els efectes desastrosos de la raó imperial Thiong’o fa un símil molt clar: quan un nen veu que els seus pares el vigilen a la distància, gosa anar més lluny, però si no els veu es desorienta i queda paral·litzat. Els pobles colonitzats són com aquests nens, porucs i insegurs de la base. Són algú que viu el seu cos com un estrany. S’autoboicotegen, perquè la falta d’arrels genera un estat permanent d’incertesa, de dubtes sobre les capacitats que tens i els reptes que pots afrontar.

L’escriptor kenyà Ngũgĩ wa Thiong’o és aquests dies a Barcelona i els mitjans se n’han fet ressó:

“Cap llengua és superior a cap altra. Tota llengua és capaç de generar obres mestres. La clau és l’intercanvi igualitari entre llengües”. El llenguatge estructura la ment, i Ngũgĩ wa Thiong’o es va adonar fa temps que el neocolonialisme ha estructurat bona part de la intel·lectualitat africana, una part de la qual havia defensat i reivindicat el llegat de les llengües colonials com si fossin més “vàlides per la literatura ” que les pròpiament africanes —com si per explicar la Kenya rural fos millor l’anglès que el kikuiu. Com un George Steiner africà, wa Thiongo ha vingut per dir-nos que la literatura és humana i universal, perquè aflora sempre dels sentiments particulars xiuxiuejats en totes les llengües vernàcules. Ha vingut per recordar-nos que la literatura és millor fer-la en el parlar matern. I si penseu en Beckett o en Joyce o en Kafka recordeu per què van optar per no fer-ho: de vegades per elecció, però sovint amb la voluntat explícita de descriure un estranyament o una identitat incòmoda.

Jordi Nopca ha entrevistat el Ngũgĩ wa Thiong’o a l’Ara. No us perdeu la seva conferència aquesta tarda al CCCB de Barcelona.

Les llengües no s’haurien de relacionar jeràrquicament, com ha passat fins ara. No hi ha llengües millors que altres. De qualsevol llengua se’n poden aprendre coses bones. Encara que només la parlin cinc persones té la seva dignitat, perquè és cultura. M’agrada comparar les llengües amb instruments musicals: hi ha el piano, el violí, el clarinet… Totes les llengües tenen dret a sonar en l’orquestra de la literatura.

David Forniès parla amb Ngũgĩ wa Thiong’o sobre llengües dominades, universalitat i robatoris literaris:

Però ara m’adono que als meus llibres m’hauria agradat introduir el concepte del ‘robatori de la identitat literària’. M’explicaré amb un exemple: pot passar que algú suplanti la nostra identitat personal, entri als nostres comptes bancaris i s’endugui els nostres diners. Llavors ens enutgem molt, perquè ens han robat. Doncs en literatura passa una mica el mateix, amb la diferència que no ens enutgem gaire. No hauríem de permetre, d’un punt de vista terminològic, que ens robessin la identitat de les literatures escrites en aquelles llengües que han patit dominació.

En la següent ressenya, Montserrat Serra ens parla dels dos nous llibres de l’escriptor africà:

De Descolonitzar la ment, es diu que és una referència imprescindible en els estudis sobre postcolonialisme. Combinació entre assaig i autobiografia, no únicament defensa la importància de recuperar la llengua pròpia en la construcció de la identitat nacional, cultural, social i històrica, sinó que també ens mostra els esdeveniments vitals que han contribuït a elaborar el pensament de Ngũgĩ wa Thiong’o.

A Desplaçar el centre, Thiong’o parla dels efectes devastadors del domini d’uns estats occidentals sobre la majoria de cultures del món, especialment en el continent africà. Perquè implica l’anihilació i la repressió de les cultures africanes. I explica que si la cultura que es troba al servei del poble és feble, la lluita de la pagesia i el proletariat pels drets humans fonamentals i per la redistribució de la riquesa és més difícil.